Autor: Ben Brooks
Editorial Empúries
Bercelona, 2014
Trad. d’Ernest Riera
269 pàgines
Quan va publicar la seua primera novel·la, Grow Up (traduïda per Empúries l’any 2011 amb el títol de Fes-te gran), Ben Brooks va ser saludat com un brillant recreador de l’univers dels adolescents britànics. Va imaginar-hi un personatge, en Jasper, que s’autodefinia com un Holden Caulfield “menys temerari i més atractiu”. Sense esperar que compararen la seua obra amb El vigilant en el camp de sègol, Brooks s’hi llençava al combat amb la ironia, l’enginy i la sobrietat estilística com a armes. I no n’eixia mal parat. Fes-te gran era realment una divertida descripció –plàstica i versemblant- d’un adolescent obsedit pel sexe i les drogues, la màxima aspiració del qual era gitar-se amb una companya que no li feia massa cas: “"Potser trauré quatre excel·lents i guanyaré el premi Booker i em tiraré la Georgia Treely. Només que aquestes coses no passaran perquè em falta motivació, talent i encant". En el fons, la divisa de Jasper és molt simple: “"Follar amb una noia més de set minuts sí que és motiu d'orgull. Ser britànic no". Llegint Murakami, escoltant Metric, prenent mefedrona, Jasper ens convidava a fer una ullada a l’univers desacomplexat dels teenagers d’avui dia, i l’èxit de l’operació ha portat el seu creador, Ben Brooks, a perseverar-hi.
Lolito, en efecte, torna a presentar-nos un adolescent de quinze anys amb el sexe com a obsessió, i les cerimònies estrafolàries pròpies de l’edat: “Entre les seves aficions: Good Charlotte, els io-ios i fregar coses amb la polla abans de donar-les a la gent”. Etgar, el protagonista en qüestió, només és un xaval anglès que un dia entra en contacte, per casualitat, amb una dona –Macy- en un xat eròtic. La Macy és una madura escocesa mare de dos fills. Etgar li fa creure que és major, i ell s’hi treu anys, i no esmenta que actualment és casada. Etgar està vivint un moment anímic baix perquè la seua nòvia, Alice, ha tingut relacions amb un altre noi, així que es llença a per totes amb la Macy. Quan aquesta li proposa veure’s a Londres i quedar en un hotel no ho dubta gens. El resultat de tot plegat, però, serà que el marit de Macy la denuncia i acaba sent jutjada per corrupció de menors.
Brooks és realment un mestre a l’hora de descriure amb poques paraules el desconcert adolescent, l’ansietat ritual davant una vida naixent. Sap com donar densitat als diàlegs i com convertir-los en espurnejants esclats d’enginy, com quan Etgar parla amb Alice per telèfon i al mateix temps s’imagina que li talla el cap i el dóna al seu gos Amundsen, en una mena d’escena paral·lela de gran efecte humorístic.
Aquest Etgar que es passa el dia veient porqueria per televisió, menjant porqueria, bevent i pensant en el sexe és òbviament cosí germà del Jasper de Fes-te gran. Els desajustos psicològics dels adolescents –el seu Dragon-Khan emocional, la por irracional a l’homosexualitat, la visió del món dels adults com un planeta Mart llunyà i hostil- serveix Ben Brooks per bastir novel·les que fan passar una bona estona als lectors. Però en la felicitat del projecte pot raure també la seua dissort: aviat començarem a exigir a un autor amb poc més de vint anys que demostre la seua habilitat en altres mons i altres registres.
Si Fes-te gran remetia a Salinger, no sé si amb el títol d’aquesta altra novel·la vol establir alguna mena de competició amb el clàssic de Vladimir Nabokov. En realitat, de Lolita a Lolito no hi ha només un lapse temporal i un canvi de gènere, sinó una distància literària que fins i tot per a algú tan hàbil com Brooks resulta definitivament excessiva.
Joan Garí
Publicat en Ara, 3-5-14
