Benvinguts a la visió total

Títol: Alfabet per a adults
Autor: Gerard Vergés
Editorial Perifèric
Catarroja, 2009
143 pàgines

Es recuperen en aquest volum els articles que Gerard Vergés va publicar al diari Avui entre el 1987 i el 2005. És ben coneguda la profitosa i profunda relació que existeix entre l'assagista i el columnista periòdic. Sent com és la columna periodística una "forma larvada d'assaig" (la definició és de Joan Fuster), el seu (bon) ús permet a l'escriptor un contacte continuat i fecund amb el seu públic. La seua influència s'assenta, doncs, gràcies a la funció social del periodisme. Això li permet, a més, pagar les factures, cosa que no és poc important. En realitat, encara que avui dia sembla haver-se tornat a posar de moda l'assaig, és un gènere de pocs lectors. Quatre gats, en efecte, edifiquen amb el seu interés numantí la precària sensació que es continua llegint assajos. Com els poetes, els assagistes ens llegim bàsicament entre nosaltres i malviuríem entre greuges i arraps -com els poetes- de no ser per l'existència d'aquesta formidable vàlvula d'escapament que és el periodisme.
Vergés va fer el seu paper al diari Avui i el va fer bé. Si ho fera ara mateix, per cert, només el podríem llegir a la xarxa, puix que aquest diari ja no es distribueix ni al País Valencià ni a les Illes Balears. Vivim, de totes totes, una situació plenament kafkiana: és més fàcil., per a un valencià, veure Al-Jazeera a la seua pantalla de televisió que TV3, o llegir L'osservatore romano que alguns periòdics publicats a Barcelona. He dit "situació kafkiana" i demane dsiculpes: el bo de Kafka no té ni pot tindre cap relació amb aquests insòlits disbarats.
Però tornem al llibre que ens ocupa. Alfabet per a adults és un recull de textos de lectura molt plaentera. Els qui fruïsquen amb l'assaig -amb la prosa de no ficció, amb la literatura d'idees, amb la narrativitat pura- hi trobaran un estilista sòlid i competent, capaç d'evocar situacions fent-les vivíssimes per al lector, com quan s'imagina Josep Maria de Sagarra al delta de l'Ebre escrivint el poema Evocació: "Me l'imagino hores després, ja de nit, al casalici dels Borés, exactament al menjador del primer pis amb balcons i finestres sobre els arrossars emblanquinats per la lluna, aquella gran estança discretament desconjuntada i solemne -i llavors encara sense llum elèctrica-, recitant, ampul·lós i persuasiu i amb tot el seu magnetisme personal".
Vergés domina la seua eina de treball. Això és evident. A la potència estilística, però, afegeix unes alforges no tan comunes: els profunds coneixements de botànica, de zoologia i d'estètica, que reverteixen en l'amenitat i la precisió dels seus articles. Aquesta conjunció d'erudició i sensibilitat va establint un cursus al llarg de la sèrie, on van compareixent els seus autors predilectes i on els esdeveniments contemporanis, conjugats amb les evocacions del passat (sovint amb toc nostàlgic), li serveixen per a extraure lliçons intemporals.
Vivint al camp, envoltat dels seus vuit néts i dels animals i les plantes que estima, el dietarista s'alimenta dels llibres llegits i dels quadres vistos, però també de les superbes evolucions del riu de la vida.
Qui estiga fart de la literatura buida i del rotllo comercial de sempre pot llegir aquest llibre. Descobrirà una sensibilitat afuada i ensinistrada per a interpretar la vida com una ocasió per al coneixement. En un llibre com aquest s'aprén que no hi ha res avorrit, sinó només éssers humans particularment cecs. Benvinguts a la visió total.

Joan Garí