Times New Roman (al llit)

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial Proa
Barcelona, 2014
324 pàgines

   Aquest llibre m'ha agradat molt. I ha sigut així perquè està escrit d'una manera molt intel·ligent. Vicenç Pagès té la gràcia de saber captar el batec de la realitat més quotidiana i convertir-la en literatura. Ha imaginat una història localitzada a la seua Figueres natal (ben a prop, doncs, d'aquesta llegendària frontera entre "Espanya" i "França" que separa, en realitat, dos trossos d'un mateix país: Catalunya) i protagonitzada per Pau i Teresa. Pau és professor de Geografia i Història en un institut i Teresa fa d'administrativa en un centre d'art. Els avatars sentimentals de la seua relació proporcionaran el canemàs argumental del llibre. 
  La novel·la s'articula amb un estil d'un realisme acumulatiu molt curiós. Quan Pau se separa de la Teresa i se'n va a viure a un nou apartament, els immigrants que hi pul·lulen no fan música: toquen, concretament, "els bombos, la darbukka, el gong, les maraques, la pandereta i el cajón". I quan senten algun estil musical concret aquest és "reggaeton, hip hop, rai i garrotín". Pagès hi esgota totes les possibilitats: la realitat s'hi presenta en totes les seues dimensions simultànies possibles.
  Amb tot això, l'autor ha aconseguit un text fresc i lleuger, però a la vegada intens, terriblement seriós a l'hora d'abordar la realitat sentimental de les persones i, al mateix temps, profundament còmic. Feia temps, per exemple, que no veia reflectida en una novel·la la vida quotidiana d'un institut de secundària amb la deliciosa hilaritat que convoca Pagès. En aquestes pàgines i en moltes altres del llibre, s'hi revela com un dosificador astut de la informació: 

  "Des de la finestra es pot llegir el cartell penjat a l'altra banda de carrer: Joguines artesanals.
  En una de les primeres classes que en Pau va fer en aquest institut, en Dani va dir:
  -Aviat en Tito farà joguines.
  Tothom va riure excepte en Pau.
  Aquell dia, en Tito -que és un armari- va esperar en Dani a la sortida de l'escola. Segons les informacions, la baralla va acabar en empat.
  Després en Pau va saber que el taller de l'altre costat de carrer té un conveni firmat amb l'institut. Alguns alumnes dels últims cursos que tenen problemes per seguir les classes hi treballen a les tardes.
  Cada institut té el seu argot. En aquest, "fer joguines" vol dir ser retardat".

   Òbviament, la gràcia del paràgraf rau a no explicar fins després d'un lapse estudiat el significat de "fer joguines". I n'hi hauria molts més exemples semblants.
  On realment m'he rist sense parar, però, ha estat amb la lectura de la pàgina de Facebook d'un dels alumnes problemàtics de Pau, el Dani. Em permetré reproduir-la ací:

"Treballa a
No trabajo todabia me mantienen!

Empreses
Flaix FM

Gent que inspira en Dani
Carles Puyol, Jimi Hendrix, Algo Más Duro

Equips preferits
England Rugby, Están volando hostias y se te está poniendo cara de aeropuerto

Esports que practica en Dani
Snowboarding, Imitar los gritos de las tenistas

Atletes preferits
Ricky Rubio, Gerard Piqué l'home que ho fa tot bé

Música
Basshunter, Melendi, Estopa, Rihanna

Llibres
Ningunooo, Ver a alguien feo en tu libro de historia y decir "Mira, eres tú"

Pel·lícules
Saw, Dirty dancing, Django unchained, Armemos una fiesta estilo American Pie

Televisió
Crackòvia, Jackass, Musculman, Misfits, Juego de tronos, Las presentadoras

Activitats
Piercings, Dominar el món

Jocs
Age of Empires II, Combat Arms, Assassin's Creed

Interessat en
Dones

Altres interessos
Odio que la gente hable mientras yo interrumpo, Me pongo todo feliz cuando me entero k falta un profesor, Barraques de Figueres, Insinuarse sexualmente mediante "dar un toque", Me niego a pensar que Elsa Pataky cague, No al cierre de Series Yonkis (ni ninguna otra web), Bar de Moe, Tot és relatiu, només el vodka és Absolut, Recoger trastos de la calle cuando vas ciego y decir "esto pal piso!", Club Ho haveu vist, Postureo, FRF (Faldilles a Ras de Figa), M'encanta quan el toro pilla al torero, El verdadero amigo no separa una pelea... llega con una patada voladora, Ola K ase, Profesores que se creen estrategas militares reubicando alumnos en exámenes, Inked and Sexy, Jo també vaig ser súper, El informer de tu puta madre montada en bicicleta, Bob Esponja, Anonymous España, Cuánto Cabrón (página Oficial), Estar tan confuso que te hieres a tí mismo, Jair Domínguez, Se va abé un follon que no sabe ni donde sa metio, Megan Fox i 87 més."

  No són els únics moments del llibre que es llegeixen amb un somriure als llavis. Hi ha secundaris, per exemple, perfectament caracteritzats amb uns poques línies, com aquesta noia jove amb què Pau es gita una nit i ella li etziba: "No havia conegut ningú que fos més Times New Roman al llit".
  Una lectura, doncs, que m'ha satisfet realment, cosa que per desgràcia no es pot assegurar massa sovint amb les "novetats" a l'ús. En el fons, Dies de frontera no parla de l'antiga ratlla divisòria entre Espanya i frança, sinó dels límits impalpables entre els homes i les dones, i encara sobre els successius estrats que s'acumulen dins un home i dins una dona. El novel·lista ha sabut captar aquest depòsit d'objectes i emocions perdudes amb una gran versemblança, utilitzant l'embolcall metaliterari per a forçar el distanciament del lector i evitar que aquest interprete aquesta història com una mera paràbola costumista. Perquè, simplement, no ho és.

Joan Garí