Autor: Josep Pla
Editorial Destino
Barcelona, 2012
763 pàgines
Es publica finalment l'edició fidedigna de l'obra magna de Josep Pla, corrompuda per correctors i altra gent de mala vida al llarg de gairebé mig segle d'edicions farcides d'errades i de tergiversacions. En un altre lloc he explicat ja què pense d'aquest darrer esforç editorial. Quan m'he vist amb el llibre a les mans, però, m'han entrat unes ganes terribles de tornar a llegir El quadern gris de cap a peus, com es mereixen els clàssics que t'han canviat la vida. És una evidència, però, que ningú llegeix dues vegades el mateix llibre. El riu de la literatura, elusivament heraclitià, et forneix guals per on podràs acostar-t'hi, però tal com avances en el teu viatge cada aproximació et semblarà haver-te transportat davant unes aigües inequívocament diferents.
La primera vegada que vaig llegir El quadern gris ho vaig fer amb vint-i-pocs anys, sent estudiant universitari. L'horitzó que em van obrir aquelles pàgines va ser enlluernador -per usar un adjectiu tan càlidament planià. De llavors ençà, he dut aquest llibre sota el braç com una contrasenya. Ha format part de la meua vida com un fill sempre grat, com un amic dilecte.
Rellegir-lo complet, ara, m'ha fornit retrobar les sensacions que ja coneixia i, alhora, experimentar-ne de noves. Crec que un dels encerts més evidents del llibre és aunar aquests dos universos tan distints i distants, però a la vegada tan estranyament complementaris. Per un costat, hi ha el món de Palafrugell, el llogarret de principis de segle que permet a l'autor una descripció minuciosa de la vida empordanesa. La finor del retrat físic, la penetració psicològica, la riquesa lèxica, la densitat ideològica (totes les ideologies li semblen comprensibles, excepte l'anarquisme) ameren les pàgines de la primera part de l'obra. A Palafrugell, Pla es retrata com un jovenet sociable però tímid, enamorat de la mar, del paisatge i del menjar del país. A Barcelona, on anirà a estudiar dret per imposició paterna, serà, com tots els catalans, "un animal que s'enyora", més interessat per la tertúlia de l'Ateneu que per les aules universitàries, i sempre obsedit pels problemes econòmics familiars i per la tirania del sexe.
La concepció prostibulària de la vida és tan planiana com el respecte degut a unes pessetes esforçadament guanyades. Hi ha un contrast evident entre l'ambient rural, sotmés al pas de les estacions i als rudes oficis manuals i poblat per personatges peculiarment tel·lúrics, i l'ambient ciutadà, burgés i tertulià de Barcelona. Siga on siga, però, Pla fa sempre el mateix: llegeix i escriu. Llegeix Nietzsche, D'Ors, Baroja -Proust encara no. I després de llegir, escriu. Hi opina però, sobretot, descriu, perquè ja deixa dit que és més fàcil opinar que descriure i, així doncs, té menys mèrit.
Hi ha tantes pàgines antològiques en El quadern gris que és una tasca impossible seleccionar-ne unes poques. Aquesta vegada em quedaré, però, amb l'apologia del tabac de l'Havana, puix no debades el meu Ofici està sotmés als bons auguris del fum de puro. Escriu Josep Pla:
"El clima d'aquesta part del Mediterrani, doncs, permet fumar admirablement. No és pas que sigui un clima capaç de convertir el tabac dolent en bon tabac. Això seria excessiu. El que fa aquest clima és acusar al màxim les bones qualitats del tabac. La fulla es manté densa, d'una qualitat de polpa, oliosa, com si estigués impregnada d'una lleugera oleoginositat suavíssima. En el fons del fons del perfum del tabac de l'Havana hi ha un punt de cosa en descomposició, un punt de fermentació d'una fibra vegetal en un lloc humit (...) La visió d'una senyora o d'un grup de senyores agradables a través del perfum i del fum del tabac de l'havana contribueix a passar la vida"No cal creure, òbviament, que la literalitat del llibre estigués en aquells dos quaderns que va gargotejar el Pla jovencell a vint-i-un anys. Ja ha explicat Xavier Pla, en El primer quadern gris (Destino, 2004), que les anotacions originàries de l'escriptor -reproduïdes facsimilarment pel professor gironí- són només el canemàs a partir del qual Josep Pla prepararà el definitiu volum dietarístic per a l'Obra Completa. Pla s'inventa i es reinventa per als seus propòsits memorialístics. El resultat és un volum irrepetible, original, inoblidable. En el seu honor, em fumaré un havà com a final de lectura. Segons Pla, els cigarrets li servien per fer temps mentre buscava adjectius. A mi els puros em resolen paràgrafs sencers, articles complets. El bon tabac, com els bons llibres, es paladeja en silenci.
Joan Garí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada