La importància de les minúscules

Títol: Llibertat
Autor: Jonathan Franzen
Editorial Columna
Barcelona, 2011
812 pàgines

  Diuen que les novel·les grosses són per a l'estiu. Doncs ací n'hi ha una de més de 800 pàgines que és perfecta per a les llargues vesprades caniculars. És llegint una obra com aquesta que t'adones de fins a quin punt el "realisme" ha estat una escola ubèrrima per a tota mena de novel·listes. I això és així fins al punt que "novel·la realista" podria passar perfectament per una redundància. Els americans, en aquest sentit, són bons hereus dels francesos i els russos del segle XIX.
  Es tracta d'una llarga saga familiar on el títol -Freedom- cal entendre'l no en majúscules, sinó en minúscules: els personatges cerquen ser lliures en relació a ells mateixos i als altres, però no poden sinó obeir els seus instints i cauen en els mateixos errors mil vegades. Ser lliure, per als protagonistes, voldria dir no haver de dependre de ningú, però el sexe, l'afecte, els diners o l'ideal (sobretot el sexe) els lliguen i els emboliquen.
  La novel·la resegueix les vides de Walter i Patty, un matrimoni sotmés a les fluctuacions de la vida moderna. Patty, esportista d'elit a la universitat però amb un cor "amb una mena d'indefensió congènita", va ser violada a l'institut i a la universitat es va veure assetjada per Eliza, una noia pertorbada. Els pares de Patty formen la típica família liberal de Nova York. Ella, en realitat, els odia i, de retruc, no té cap interés en la política. Walter, al seu torn, prové d'una família pobra però encara està més polititzat que els seus futurs sogres. És la mena d'americà excèntric que "coneixia el club de Roma, llegia novel·les difícils i sabia apreciar Ígor Stravinski" (i això, als Estats Units, és ser molt, molt excèntric).
  Patty i Walter no es van enamorar immediatament. De fet, Patty li va fer passar al seu futur marit un llarg calvari que es podria anomenar nuviatge. Un tercer en discòrida, Richard -el millor amic de Walter-, és l'objecte de la cobejança amorosa de Patty i, tot i que de moment l'oblida, en el futur tornarà i serà el responsable de la separació de la parella.
  Com és norma en les novel·les realistes, se'ns va il·lustrant amb els avatars del matrimoni i dels seus fills. De fet, el narrador es concentra en Joey, que als 15 anys es va enamorar de Connie -una xica veïna- i se'n va anar a viure amb ella. Mente Joey i Connie aprofundeixen en la seua relació, Patty s'enrotllarà amb Richard, que és un músic faldiller i contracultural. En realitat, Richard odia la música i considera tipus com Bon Dylan "fabricants de xiclets". Per això es dedica, després de cada fracàs, a muntar terrats de fusta. Mentre Patty fa via amb Richard, Walter manté una relació amb la seua secretària, Lalitha. Treballen junts a compte d'un projecte mediambiental descrit tan meticulosament a l'obra que fa bona la teoria segons la qual a tota novel·la llarga li sobren dues-centes pàgines.
  El narrador se serveix d'una suposada autrobiografia de Patty, però sense deixar que parle en primera persona. Tot està mirat des de fora, amb una objectivitat (falsa) immisericorde, com en el vell projecte stendhalià de posar un mirall a la vora d'un camí.
  Al final, el matrimoni de Patty i Walter es reconstrueix i la novel·la té una mena de final feliç. La moralitat de la història sembla continguda en aquesta frase: "L'única cosa que no et poden arrabassar és la llibertat de fer-te malbé la vida de la manera que vulguis". Això està en la pàgina 523 del llibre, quan encara queden moltes peripècies per explicar. La llibertat en minúscules, fet i fet, s'assembla sospitosament a una mena de petita presó. Cada acte d'immaduresa o de frivolitat ens hi mena inexorablement. I en això els nordamericans, com en tantes altres coses, ens porten molta davantera.

Joan Garí