Des del Sud profund

Títol: Rellotge sense busques
Autora: Carson McCullers
Edicions del Salobre, 2008
Traducció d'A. Picornell i M. Ferré
278 pàgines


En un temps en què bona cosa d’escriptors creuen que per a fer un llibre que atraga l’atenció dels lectors s’hi ha de parlar necessàriament d’assassinats en monestirs medievals, de fosques conspiracions templàries o dels sentiments de Jesús envers Maria Magdalena (quan no, directament, de la seua descendència!), no hi ha res com girar la ullada cap als clàssics per a veure com se n’han sortit els grans.
En realitat, construir una trama novel•lesca amb amenitat i rigor no és difícil si se’n té el talent. Només cal parar atenció als batecs de la realitat circumdant. En qualsevol estrat del món d’ara mateix (i acceptem –com volia el poeta- que n’hi haja d’altres, però circumscrits dins aquest) el novel•lista pot perfectament trobar els estímuls per a bastir una obra moralment complexa i literàriament funcional. Si, a més, ho fa amb un estil propi i inconfusible ja tenim els elements imprescindibles per a bastir una obra que deixarà ratlles fetes.
D’entre els clàssics nordamericans contemporanis, Carson McCullers forma part de l’esplet de novel•listes del Sud profund que han interpretat la modernitat des de dins de l’angoixa d’una societat racista i reaccionària. Autora de llibres inoblidables com El cor és un caçador solitari o Reflexos en un ull daurat, és en Rellotge sense busques on aconsegueix la millor simbiosi entre el retrat descarnat d’una societat i un estil transparent i sobri, que flueix com si la narració sorgira naturalment des d’algun lloc de la nostra pròpia consciència.
El jutge Clane senyoreja el relat, que se situa als anys posteriors a la segona Guerra Mundial. Nostàlgic de la Confederació i del Ku Klux Klan, se sent d’alguna manera culpable de la mort del seu únic fill –i ho és, d’alguna manera. D’altra banda, el seu nét Jester estableix una relació equívoca i malaltissa amb un altre orfe, Sherman Pew. Aquest, un negre d’ulls blaus, és el resultat d’un afer amorós entre una dona blanca i un home negre i manté amb avi i nét un estrany lligam que es resoldrà per al lector al final de la novel•la.
El més curiós és que el llibre comença amb la visita al metge que fa un personatge secundari, el farmacèutic Malone. El bon home rep la terrible notícia que una leucèmia ha posat límit a la seua vida, però no és Malone qui està condemnat a mort, sinó el Sud podrit i nostàlgic. En aquesta terra sotmesa a passions irracionals tot encaixa com la maquinària d’un rellotge, però el rellotge –ai!- no té busques.
En aquest context d’odis i suspicàcies, només Jester representa l’esperança en un món millor i un futur possible, on els prejudicis poden ser vençuts. L’habilitat de McCullers és fer arribar el lector en aquestes conclusions purament per la força de la narració, sense necessitat de segregar cap mena de moralitat explícita.
Un llibre oportú en els temps en què per primera vegada ha arribat a la presidència dels Estats Units una persona de raça negra. I una mostra més de l’encertada política de moltes editorials mallorquines petites que incoporen grans títols del segle XX a la llengua catalana.

El Temps, núm. 1.306