15/1/12

Tot sol contra el món de les emocions


Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Autor: Mark Haddon
La Magrana
Barcelona, 2011
Traducció de Rosa Borràs
269 pàgines


A l'institut on faig classes, aquest curs m'han correspost dos alumnes amb síndrome d'Asperger. Per fer-ho curt, aquesta síndrome es defineix com una notòria absència de comprensió social (no poden establir lligams d'empatia amb les altres persones) i, alhora, un desenvolupament intel·lectual precoç que es concreta en interessos particulars en temes molt concrets (de què arriben a ser consumats experts). Aquesta forma lleu d'autisme no impedeix a la majoria dels subjectes afectats fer, a la llarga, una vida relativament normal. Com no entenen intuïtivament les relacions socials, el que fan és anar aprenent-les per imitació. En l'època de l'adolescència -és a dir, quan són a l'institut- és quan esclaten més visiblement les seues contradiccions, ja que les necessitats interpersonals d'aquesta edat i l'impuls de socialització bàsica fan aflorar les mancances emocionals dels Asperger. Sobreviure a aquesta etapa, doncs, és important.
El perfil de la malaltia -alt nivell intel·lectual i molt baix poder de resolució emocional- fan que els subjectes encaren amb moltes possibilitats d'èxit professions relacionades amb la ciència o la informàtica -es a dir, allà on cal una certa capacitat d'abstracció i un maneig de dades molt concretes. Personatges famosos com Einstein o Steven Spielberg són Asperger (en el primer cas suposadament, en el segon per confessió pròpia). Algú ha dit que les característiques d'aquesta síndrome ens avancen estadis ulteriors de l'evolució humana. Caldrà, doncs, seguir el seu desenvolupament amb atenció.
El llibre de Mark Haddon (publicat originàriament l'any 2003) va tindre la virtut, juntament amb pel·lícules com Mozart i la balena (Petter Naess, 2005), de popularitzar la vida quotidiana i els trets més destacats dels afectats per la síndrome. Haddon imagina un protagonista de 15 anys -Christopher Boone- que presenta un quadre d'Asperger de manual: no suporta el contacte físic, li agraden els números (sobretot els primers, que són "el que queda quan eliminem totes les pautes i els models"), no tolera les mentides, ni els colors groc i marró, ni entén el llenguatge irònic o metafòric. Les seues dificultats per al contacte amb els altres es concreten en els llargs períodes de temps que passa sense parlar amb ningú i en el seu costum inveterat de no mirar a la cara de les persones amb qui parla. Un ésser humà així -bo en matemàtiques, bo a l'hora de visualitzar o classificar coses, però molt inepte en les situacions socials més quotidianes- ha d'enfrontar-se a un misteri digne del seu admirat Sherlock Holmes: el gos d'una veïna apareix mort i el fet coincideix amb la desaparició de la mare de Christopher. Segons son pare, la mare és morta. Estirant el cabdell de l'assassinat del gos, Cristopher viurà una ventura fabulosa que el farà retrobar-se amb la mare.
L'habilitat de Haddon per a reproduir en primera persona les vivències del protagonista és notable. El llibre és redó i no m'estranya la seua popularitat. El món dels Asperger, al capdavall, és com un petit habitacle on cada cosa ha d'estar en el seu lloc. I l'infern són definitivament els altres.

Joan Garí

Cap comentari:

Publica un comentari