17/1/10

Contes falsos, literatura verdadera


Títol: Contes russos
Autor: Francesc Serés
Editorial Quaderns Crema
Barcelona, 2009
223 pàgines

Ve precedit per una fama tangible de bon prosista i ara quan l'aborde jo està ja en una posició privilegiada en el pòdium dels bons escriptors en català. Aquests Contes russos, en certa manera, em serveixen per a corroborar l'opinió esmentada: Serés té un estil precís, amb frases compactes i ben construïdes. El motiu a què fa al·lusió el títol és el següent: s'ha inventat una traductora, Anastàsia Maxímovna, que hauria traduïts del rus els autors antologats. Aquests autors, per si cal dir-ho, no existeixen o, millor dit, formen part de la sòlida imaginació de Serés. Com ell és de Saidí (igual que Mercè Ibarz, de qui també s'ha ocupat el meu Ofici), potser el paisatge de l'Aragó oriental li recorde en part algun element de la taigà siberiana.
Siga com siga, Serés s'ha empescat un grapat d'autors que "escriuen" sobre diferents elements de la Rússia anterior i posterior a la caiguda del comunisme. Foscos espies, ciutadans represaliats pel poder soviètic, cosmonautes solitaris, funcionaris grisos: un món bigarrat, compacte i tremendament viu ens apreix ací, sota les rúbriques d'uns autors que mereixerien realment habitar en algun lloc diferent de la ment del seu inventor.
Al capdavall, de tots ells se'ns dóna una biografia meticulosa i detallista. Així, d'Ola Yevguènieva sabem que aconseguí amb el volum Nits blanques, dies grisos ser considerada l'autora del "relat fundacional de Sant Petersburg". Véra-Margarita Abansèrev, per contra, no ho va tindre tan fàcil: "Els seus enfrontaments amb el partit li van comportar una censura constant". Vitali Kroptkin, al seu torn, és conegut per la mordacitat de les seues intervencions en Ràdio Bakú. Aleksandr Vòlkov, d'altra banda, fou un socialista convençut (per bé que crític amb el règim) i un aficionat als heterònims. Iosif Bergxenko, finalment, és el més vell: lector precoç de Kafka, va morir durant el setge de Stalingrad.
Em reconeixereu que, només llegint aquests noms superbs i aquestes insinuacions biobibliogràfiques ens venen ganes de llegir aquests contes. Jo tinc els meus predilectes, és clar, com ara "La trasparència del mal" o "Davant del mar d'Aral", tots dos de Véra-Margarita Abansèrev (extrets del seu recopil·latori Dos mamuts sota el gel). Ara toca, lector, que tu tries els teus: la gran mare Rússia et contempla (l'autèntica, però també la literària -és a dir, la bona).

2 comentaris:

  1. Gràcies per la crítica. M'ha agradat molt. Jo trio: "El camí rus" i "El darrer sopar de Serguei Alexandr". Esplèndids.

    ResponSuprimeix
  2. pinta bé. A mi em va encantar el recull La força de gravetat

    ResponSuprimeix