Autor: Cyril Garcia
Editorial Austrohongaresa
València, 2016
Trad. de Francesc Bayarri
Són diversos, en els últims anys, els llibres que s’han ocupat de rescatar la memòria d’Amado Granell, el primer soldat que va entrar, a l’agost de l’any 1944, al París alliberat. L’odissea de La Nueve, l’escamot de republicans espanyols que, ajudats per una Guia Michelin, van penetrar en la capital de França com a alliberadors, havia estat oculta durant setanta anys, potser perquè el xovinisme francés no tolerava una mica de glòria exògena. Ara l’historiador francés Cyril Garcia, besnét d’immigrants murcians, ha escrit una biografia completa i plàstica, potser el llibre definitiu sobre el tema.
La vida de Granell fascina, més enllà de l’episodi de París, pel que té de compendi d’uns temps amargaments heroics. Nascut a Borriana el 1898, al si d’una familia de comerciants, Granell es va formar com a militar i va professar idees progressistes: va militar en la Izquierda Republicana d’Azaña i en la UGT. La guerra, com a tants d’altres, el va catapultar cap a la voràgine que desemboca en la pau de Franco. El final d’aquesta voràgine –el preludi d’aquesta pau- és l’episodi del port d’Alacant, després del col·lapse de la República. Les 15.000 persones que s’hi congreguen, al març del 1939, a l’espera d’alguna mena de fugida, propicien un escenari dramàtic: només 3.000 poden pujar al Stanbrook, el vell carboner construït el 1909 a Newcastle i comandat pel capità gal·lès Archibald Dickson. Granell ha arribat a aquest port amb els seus tancs i, metralleta en mà, commina Dickson perquè deixe pujar a bord a tots els seus hòmens. La història és ben coneguda: l’Stanbrook serà l’última embarcació a abandonar un país ja inexistent –la República espanyola-, el 28 de març del 1939. Setanta-cinc anys després, una colla comandada per l’editor i activista Rafael Arnal vam tornar a Algèria seguint la ruta del vetust carboner, per commemorar la gesta d’aquell grapat agònic de supervivents (això ho he contat al diari Ara, al reportatge “El vaixell de la memòria”, 8-6-2014). El festival d’emocions atresorades pels fills i els néts dels passatgers del 39 encara em perdura dins la memòria. La ruta Alacant-Orà, que va servir perquè els últims mohicans de la República s’estalviaren la consistència fangosa de les promeses de Franco, havia sigut també un camí sovintejat per la immigració econòmica valenciana, i per això encara ara l’empremta d’aquest país en aquella part d’Algèria és ben visible.
Granell, a Algèria, no tarda a unir-se a les forces franceses lliures. Ell és un combatent, un demòcrata: sap que lluitar contra el nazisme és seguir lluitant contra el feixisme espanyol. Hitler és expulsat d’Àfrica, Stalingrad capgira la sort de la guerra, Normandia serà el principi del final. Només desembarcat en aquesta bella costa francesa, Granell va cap a París. La sort el fa penetrar-hi el primer, amb un grapat de republicans espanyols. Després vindrà la postguerra, les promeses incomplertes, la consolidació del franquisme.
Retornat a Espanya, Granell bascula políticament entre l’herència socialista i una nova fidelitat a Joan de Borbó. La democràcia retornarà a la pell de brau, però l’indomable lluitador ja no la veurà: el 12 de maig del 1972 mor en un accident a la carretera de Sueca. Dos anys abans, el diari Pueblo havia publicat un article titulat “El español que liberó París”. Després de la mort, com sol passar, començava la llegenda.
Amb tots aquests elements, Cyril Garcia ha construït una narració meticulosa i vívida. Val la pena llegir-la.
Joan Garí
Publicat en El Temps, núm. 1675
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada