6/10/12

El quixotisme feixista

Títol: El espía
Autor: Justo Navarro
Editorial Anagrama
Barcelona, 2012
213 pàgines

  Entre 1940 i 1943 el poeta nordamericà Ezra Pound va fer dues emissions setmanals de propaganda feixista per a Amèrica i una per a Anglaterra des de la Itàlia de Mussolini. Li pagaven a raó de 350 lires per emissió (uns deu dòlars). Abans i després de les xarrades feia posar música de Vivaldi. El programa es deia "The American Hour".
  Pound, òbviament, va ser capturat i jutjat pels americans quan aquests van ocupar Itàlia. De fet, els seus programes radiofònics eren tan extravagants que la pròpia policia política de Mussolini sospitava que era un agent doble. Des del seu micròfon acusava Roosevelt de jueu  i demanava que l'ingressaren en un manicomi. Però qui va acabar en un manicomi, en realitat, va ser ell mateix. El tribunal que el va jutjar a Washington per traïció després de la guerra el va declarar boig i mentalment incapacitat. Eixia així del cercle dels ciutadans i entrava -amb tots els honors, això sí- en la història de la Literatura Universal.
  Aquest personatge fascinador és la base de El espía, l'estrany assaig de Justo Navarro. Dic que és estrany perquè tres quartes parts del llibre estan dedicades a la reconstrucció minuciosa -i molt brillant- de la història de Pound a l'època de les emissions feixistes, mentre que, a la darrera part de l'obra, s'autopresenta en primera persona un tal J.N. (transsumpte evident de l'autor), que es trasllada a Pisa per a investigar els detalls més foscos de la peripècia del poeta ianqui. Hi ha un efecte de descompensació evident entre l'autoficció del final i la reconstrucció puta i dura de la resta de l'obra. No vull amb això, però llevar-li mèrit a Navarro. El seu estil sec i precís demostra el gran escriptor que és. Perquè on es veu un gran escriptor no és en la ficció que inventa, sinó en la realitat que recrea. Escriu Navarro:
"Lo vio una muchacha en Bagno di Romagna, sobre el río Savio, al noroeste de Florencia, desde el balcón, en el camino a Cesena. Pasó a pie por Fara in Sabina, llegó a Rieti. Iba a Gais, en el Tirol. Los caminos estaban llenos de soldados en desbandada. En Bagno, en una casa de profundos y triples patios interiores, se abrió una puerta y le ofrecieron pan y vino. El vino era duro, generoso. En Fara in Sabina vio un aeródromo donde sólo había pájaros, y oyó un grito, y comió mermelada. Subió a un carro. Le dieron un racimo de uvas. En una hostería bebió más vino. Sabía amargo".
  La desbandada dels feixistes. Pound provant d'arribar al Tirol. I aquests detalls fascinadors del vi "duro, generoso" o els ocells i la melmelada.La realitat, en efecte, s'imbrica amb els detalls de la ficció, i tot plegat forma una argamassa indestructible. Navarro es revela com un gran estilista.
  Al final, el lector es quedarà amb el regust d'una certa admiració per la gesta de Pound, aquesta traïció a mig camí entre la literatura i la bogeria. Com un Quixot modern -un Quixot políticament incorrecte-, Pound veia jueus malvats on només hi havia demòcrates intentant guanyar una guerra per a la Humanitat. I creia veure gegants benefactors on només hi havia patètics feixistes. El segle XX, en fi.
 
  "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada