El tresor que tenim

Títol: Sacred Sierra. A year on a Spanish mountain
Autor: Jason Webster
Editorial: Vintage
Gran Bretanya, 2009
368 pàgines

Jason Webster va nàixer a San Francisco, però es va criar a Gran Bretanya i a Alemanya. Llicenciat en Història Islàmica, es va establir a Espanya, tot afegint-se a la llarga nòmina d'intel·lectuals anglosaxons que s'han enamorat de la pell de brau. Indagant en els tòpics hispànics que han fet furor a l'exterior, Webster ha escrit sobre flamenco i sobre la Guerra Civil. Un dia, però, es va establir amb la seua dona -que és valenciana- en un mas del Penyagolosa. El temps que hi va esmerçar, convivint amb la gent del lloc i amerant-se de les històries i dels rituals de la "muntanya sagrada", l'ha plasmada ara en un llibre dens i minuciós, reblit tot ell per una autèntica estima i un respecte admirat envers un paisatge i una forma de vida.
Sacred Sierra ha estat saludat per la premsa anglosaxona amb grans elogis. L'amic Paul Preston n'ha dit, fins i tot, que ens trobem davant el nou Gerald Brenan (hispanista llegendari de qui he tingut el plaer d'editar Pensaments en una estació seca, a la col·lecció Grans Idees). Fa poc ha eixit la versió en castellà del llibre de Webster, La montaña sagrada (Los libros del lince), que també ha tingut una bona acollida crítica.
Cal suposar que Webster és sincer. Vull dir que realment considera que l'interior castellonenc és "una de les últimes zones que queden per descobrir a Espanya". Havent viscut alguns anys a València -el més semblant que tenim en aquest país a una gran ciutat- i en altres llocs de la península, el Penyagolosa se li apareix tan diferent a tot com una "vall secreta" de l'Himalaia. S'instal·la en un mas de l'Alcalatén i es disposa a viure una experiència única: fer vida de masover, acompassada al ritme de les estacions i aprenent totes les històries i els costums dels habitants immemorials d'aquelles terres. L'autor no s'està de confessar (podeu sentir-lo en un vídeo promocional, si domineu l'anglés) que és el seu desig contribuir a preservar els valors del paisatge que ha pogut conéixer. Alguns veïns "neorurals" li parlen de Marina d'Or, dels parcs eòlics, del projecte d'Aeroport de Castelló i d'altres agressions al petit paradís de l'interior castellonenc. Webster, instintivament, adopta un punt de vista proteccionista. S'adona que el que hi viu és com un petit miratge, una forma de vida que ja s'ha extingit en tants altres llocs. Arcadio, un masover amic, li diu: "Has d'escoltar el que diuen les plantes, el que diu la terra". I ell així ho fa. Recopil·la les contalles de la gent del lloc, aprén les propietats curatives de les herbes, coneix de primera mà l'efecte de tots els vents, té una experiència eroticogastronòmica en tastar per primera vegada les tòfones i, sobretot, es recrea en el silenci compacte de la muntanya. Oficiant de masover a la falda del Penyagolosa durant un any de la seua vida té accés a "un concepte del bé i del mal més humà, més primitiu". Queda fascinat pel ritu del bou embolat, observa la peculiaritat local d'atorgar més importància a la festa de Sant Antoni que al propi nadal, resegueix el camí dels peregrins de les Useres i comparteix el respecte de tots davant el misteri de la nit que aquests passen al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Aprén el nom dels arbres en el català local i se'ls planta ell mateix, amb la seguretat immemorial que el sobreviuran i duraran cent anys erectes.
Com tots els llibres que proposen mirades alienes a les nostres coses, Sacred Sierra és un volum que d'entrada em va despertar certa suspicàcia. Conec bé el Penyagolosa. Estime aquell peculiar país de muntanya. N'he escrit pàgines literàries i n'he viscut pàgines vitals. Per això crec que puc dir amb un mínim d'autoritat que el llibre de Jason Webster és honest i estimulant. Puc comprendre bé a què es refereix quan confessa que la muntaya l'ha canviat. Les històries que li hi han contat (els últims càtars refugiats a Morella, la increïble odissea biogràfica del Papa Luna o, més modernament, de Juana la Pastora, la guerrillera antifranquista hermafrodita) casen molt bé amb la màgia que ell mateix comprova in situ. El Penyagolosa és realment un lloc ben especial. No sabem quan de temps més podrem seguir fruint-lo. La depredació urbanística que puja des del litoral, la incúria de les autoritats, l'amenaça dels incendis... Massa perills per a un ecosistema tan fràgil. I tanmateix, tipus com Webster ens ensenyen a valorar el tresor que tenim. Llegint-lo, comprenem millor fins a quin punt érem privilegiats. I encara ho som.

Joan Garí