16/10/11

La rabosa en complicitat amb l'eriçó


Títol: Azul sobre azul
Autor: Manuel de Lope
Editorial RBA
Barcelona, 2011
492 pàgines


Un famós assaig d'Isaiah Berlin classificava les persones en dos grans grups, segons fora la seua relació amb la realitat: les raboses i els eriçons. Hi partia d'un vell vers grec: "La rabosa coneix moltes coses, però l'eriçó coneix una gran cosa". Manuel de Lope considera que "en cada hombre hay proporción dominante y proporción residual de zorro y erizo". I això es pot ben bé aplicar al seu cas, que elabora el seu llibre com una mestressa de casa inventariaria qualsevol mínim canvi en l'estat de la seua cuina, però amb la pretensió de trobar-hi un sistema global que done sentit i unitat a tots els detalls. La rabosa en complicitat amb l'eriçó.
Trobada la filosofia, a l'autor només li calia una tècnica que unificara el projecte. Aquesta tècnica la trobarà en l'estil del pintor Jackson Pollock. Les pinzellades al·leatòries que aquest propinava a la tela -i que anomenava dripping- proporcionen un efecte que Lope intenta imitar literàriament. Conjuminant records, passant atzarosament (o així ho pareix) d'un tema a un altre, va teixint un inventari selecte de records i de reflexions que constitueixen, ni més ni menys, unes autèntiques memòries. L'atzar pictòric, però, determina que el cristall on ha reflectit aquest propòsit memorialístic resulte esmicolat en fragments pertitíssims. El resultat és una obra literària de bon calibre. Aquesta mena de llibres poden assemblar-se molt entre si. De Lope ha trobat en el mimetisme pollockià un sistema vàlid per a singularitzar el seu text.
Azul sobre azul és un inventari clàssicament dietarístic: persones, situacions, anècdotes, paraules i fins i tot animals domèstics s'hi amunteguen deixant traspuar els estrats de la memòria de l'autor. El títol fa referència al nefast costum dels soldats nordistes, en la Guerra Civil nordamericana, de disparar contra els seus ("blau sobre blau"). De Lope sembla així reconéixer que, en la literatura confessional, el material delicadíssim que s'hi transporta pot acabar sent usat contra el seu propi creador. Com en els judicis, qualsevol cosa que diga el dietarista pot ser utilitzada en la seua contra.
L'estil de l'autor és planià, però sense el sensualisme de Pla. De Lope és més sec. El seu castellà de Burgos s'aplica a rescatar vocables en desús, un poc com un arqueòleg trauria de la cova estris que encara no estan completament fossilitzats. A De Lope li agraden els noms comuns, però també els propis (de gats o de gossos, de jocs infantils o de soldats morts en la guerra d'Irak), que atresora talment Noè convidava alguns animals seleccionats a pujar a la seua arca.
Té un indubtable talent per a la narració, com quan relata la història sentimental d'una taxista que el porta de Calafell a Barcelona. No és el cotxe, però, el seu mitjà de transport preferit. "El hombre con un sentido histórico de la vida -assegura- prefiere los viajes en tren a cualquier otro medio de transporte". Un viatge en tren, a la nit, a través d'un erm solitari, sembla l'escenari adequat per a l'escriptura d'un llibre com aquest. Allà on l'ambició polifacètica de la rabosa ve a trobar-se amb l'obsessió sistemàticament unificadora de l'eriçó.

Joan Garí

Cap comentari:

Publica un comentari