22/7/13

Cap al moviment destituent

Títol: La rebel·lió catalana
Autor: Antonio Baños
Labutxaca
Barcelona, 2013
251 pàgines

  Aquest és probablement, el llibre que faltava sobre el tema ara tan candent de la independència de Catalunya. La singularitat del cas rau, potser, en el fet que el seu autor, el periodista Antonio Baños, és "un català de tota la vida", això és, "amb els quatre avis de fora" (sic). Ara sí que la "Brunete mediàtica" pot començar a tremolar, doncs: no són els de la ceba els qui se sumen al projecte amb entusiasme, sinó gent que, en principi, caldria esperar que se'n mantingueren al marge amb un silenci més o menys expectant.
  En realitat, La rebel·lió catalana és un llibre molt intel·ligent. I ho és, en primer lloc, perquè posa el dret a decidir -pla col·lectiu- en el mateix nivell que el dret a la felicitat -pla individual-, clarament inspirat en la literalitat de la Declaració d'Independència dels Estats Units contra la metròpoli anglesa. És un llibre, en efecte, desenfadat i alegre, que no reclama tant una utopia (un lloc encara no existent) com una eutopia (un bon lloc). Per a l'autor, en efecte, la independència de Catalunya no té cap sentit si no és per a construir una realitat política republicana que vaja molt més enllà de l'actual realitat del Principat dependent i immers en el marasme crític peninsular. Recull, així, unes paraules d'Isaac Rosa en El Diario: "Estoy seguro -deia el novel·lista madrileny- de que la mayoría de catalanes no quiere salir de España: quiere salir de esta España, que no es lo mismo. Pero es que de esta España somos muchos los que queremos salir". Baños recull el guant: "És aquesta una idea -afegeix- que trobo especialment excitant: fer de la República catalana un tema d'orgull i refugi per a totes les forces de l'Espanya rebel que també volen, com nosaltres, fugir de la tronada monarquia".
  Entronca així, conscientment, amb aquella Catalunya-símbol del final del franquisme i la primera Transició, quan les aspiracions nacionals de les altres nacionalitats hispàniques no eren vistes pels demòcrates ibèrics com una amença, sinó com un far que il·luminava el camí correcte. La independència, doncs, com un dels formants d'un "moviment destituent" molt més ampli, que inclou també el 15M, els afectats per les hipoteques o el Sindicato Andaluz de Trabajadores. En la línia, per tant, del "postnacionalisme" que va verbalitzar al seu moment aquest monstre tan simpàtic al barri de Salamanca que es deia Josep Lluís -aquí o a la Xina Popular- Carod Rovira.
  Amb aquests vímets, ja podem imaginar que el text que glossem es dedica, amb un estil desimbolt i fresc, a desemmascarar els tòpics que s'han aixecat contra les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya. Per exemple, allò que el "dret a decidir" no pot afectar només els ciutadans del territori català, sinó que ha d'incloure la totalitat del cens electoral espanyol. De seguir aquest peculiar esquema, reflexiona Baños, Amèrica del Nord encara seria una colònia anglesa. I encara existiria, podríem afegir, l'Imperi Austrohongarès, o Iugoslàvia, o l'Imperi Britànic...
  A partir de la coneguda idea de Renan -que ja va explicar apodícticament que "una nació és un plebiscit permanent"-, l'autor ens recorda que, per a ser útil, l'independentisme català s'ha de desempallegar de l'etnicisme i el culturalisme. Més enllà de les certeses més o menys arnades, ha d'aixecar el penó del qüestionament constant, el dubte permanent. Un projecte hamletià que haurà d'enfrontar-se a enemics poderosos, com ara l'Estrella de la Mort. Amb aquest nom identifica l'oligarquia espanyola tradicional, responsable d'alguns dels disbarats més antològics dels últims anys -com ara un AVE que no connecta amb Europa-, i autèntica fàbrica d'independentistes perifèrics...
  Al capdavall, alguns dels motius que s'exhibeixen desacomplexadament en aquest llibre per a la independència de Catalunya són difícilment refutables. "Per poder criticar la cultura catalana sense pietat (quan calgui) sense semblar un traïdor", per exemple. O "Perquè ser català sigui tan avorrit com ser qualsevol altra cosa". Si algun dia la nau arriba a bon port, potser podrem desempolsegar aquest llibre i veure si la realitat s'assembla als nobles ideals que ha generat. I si no, sempre es podrà tornar a començar...

Joan Garí

Cap comentari:

Publica un comentari