11/11/12

Utilitat de la Filosofia

Títol: Aristóteles. Filosofía antigua
DDAA
Boreal Libros
València, 2012
80 pàgines

Títol: L'Anticrist
Autor: Friedrich Nietzsche
Llibres de l'Índex
Barcelona, 2008
Traducció de Marc Jiménez
318 pàgines

  Sovint ens preguntem què hem d'ensenyar als alumnes en l'etapa de l'escolarització obligatòria, i encara en Batxillerat. Més enllà de l'obvietat -els alumnes han d'adquirir unes competències bàsiques en matemàtiques i lectoescriptura-, no és un tema gens ben resolt, i la prova és que cada vegada que  hi ha un canvi polític el nou ministre d'Educació se sent un petit messies capaç de solucionar el problema fent retrocedir les aigües de la realitat... Si el ministre és l'actual -José Ignacio Wert-, ja ens podem amarrar els matxos... Els polítics no tenen solució -si no són directament imbècils com ara l'ínclit Wert-, però és que els experts tampoc es posen d'acord. De moment, l'únic evident és la tendència dels darrers anys, ferma i imparable, a anar expulsant les humanitats dels curricula de l'ESO i el Batxillerat.
  No és cap secret que l'últim anhel de les autoritats (in)competents és que l'alumnat acabe l'institut sabent només allò necessari per a poder desenvolupar un ofici concret. I, tanmateix, ¿no és també evident que l'evolució econòmica del món obligarà els ciutadans a canviar sovint d'ofici -el model americà- al llarg de la seua vida laboral? Així, si ensinistrem un xaval per a ser dentista, ¿què passarà quan no puga exercir el treball per al qual s'ha preparat a la universitat? Llavors, si no té una formació àmplia, serà un fracassat més. Simplement.
  I com s'aconsegueix "una formació àmplia"? Doncs amb allò que hem anat extirpant del sistema educatiu: amb les humanitats. La filosofia, per exemple, que ara Wert diu que no fa, en realitat, tanta falta. La filosofia no és només necessària per als filòsofs. La filosofia és un sistema de formatar el cervell d'un adolescent. D'obligar-lo a fer-se preguntes. D'obligar-lo a qüestionar el saber establert. Per a què serveix Aristòtil, per exemple? El manual de Boreal Libros que adduïsc ací -un excel·lent llibre de text- proposa als estudiants reflexionar sobre termes que "no serveixen per a res" (com diria Wert) i que, tanmateix, són imprescindibles: potència, ànima, art, caràcter, ciència, coneixement, elecció, essència, virtut, felicitat, home, intel·ligència, raó...
  Si no aconseguim que la jovenalla reflexione positivament sobre tot açò, per a què serveix l'ensenyament? Però és que hi ha més: Quan s'han aprés a classe les grans doctrines, llavors cal aprendre a subvertir-les i posar-les sota sospita. Quan ja es té clar Aristòtil -o Descartes, o Kant, o Jesucrist...- llavors s'ha de mamprendre Nietzsche.

  Nietzsche va acabar boig i el seu pensament és dinamita, però com a desinfectant no hi ha res millor. Per a un estudiant de dèsset o divuit anys, descobrir Nietzsche és com descobrir la mar quan s'ha viscut sempre en una urbanització amb piscina. A partir de la constatació que "els grans esperits són escèptics", és un espectacle fascinador contemplar com el solitari de Sils-Maria rellegeix tota la història de la filosofia i avalua els fonaments del cristianisme per a acabar concloent que, més que els Evangelis, ens caldria comptar amb uns Disangelis. No li importa autodefinir-se com l'Anticrist i li agrada que Aristòtil veiera en la compassió "un estat malaltís i perillós". En realitat, aquests dos adjectius són els que més s'escauen a l'essència del cristianisme. Ell prefereix el budisme i li agradaria "escriure a totes les parets" les seues acusacions contra l'Església. En el fons, sent una simpatia difusa per Jesucrsit, precisament perquè l'església va trair el seu missatge. Curiosament, doncs, Nietzsche se situa en l'avantguarda de la crítica actual a la jerarquia que du a  terme la teologia més progressista.
  Llegir a dèsset anys "Qui vulgui ser un creador en el bo i en el dolent, primer ha de ser un destructor i rompre valors" (Zaratrustra) és una experiència difícil d'oblidar. Si es té sang a les venes, això deixa marca. I és aquest el valor d'assignatures sense "utilitat" concreta, com ara la Filosofia. Però no podríem pretendre que això ho entenga tot un ministre d'Educació (o potser és que ho entén massa bé!).

Joan Garí


Cap comentari:

Publica un comentari