El porc de Josep Pla

Títol: El nostre heroi Josep Pla

Autor: Enric Vila

Editorial A Contra Vent

Barcelona, 2009

403 pàgines

No he dubtat mai que Josep Pla és un autèntic porc: tot se n'aprofita. Heus ací un llibre, però, que actualitza la lectura política de l'empordanés i la posa al dia d'acord amb el que ara s'estila. Un Pla independentista és el retrat que Enric Vila construeix al llarg de les 400 pàgines d'aquest llibre certament peculiar, una mena de dietari on l'autor desenvolupa, com en una conversa -a estones un monòleg- les seues tesis sobre Pla.

Fart que certs autors hagen creat el mite del Pla "periodista bilingüe" per a fer-lo simpàtic en alguns cenacles de Madrid, Vila invoca el contramite del Pla resistent i menyspreador de la cultura castellana. No hi ha cap mal, tanmateix, a ser bilingüe (ni tan sols a ser periodista!): jo també ho sóc, perquè els meus fills (com els de Pla) no em pregunten d'on trac els diners amb què els alimente i els vestisc. És cert, però, que s'havia abusat massa d'aquesta idea del Pla a qui li era igual tot: un tipus no escriu vint mil pàgines en català si resulta que no li importa la cultura catalana. Vila furga en aquesta nafra, i ho fa a la manera d'un "Traieu les vostres brutes mans del damunt del Josep Pla". El resultat és interessant, i no està desproveït d'una certa amenitat. Perjudiquen el conjunt, però, la tendència de l'autor a fer frases redones sense concessió als matisos, com ara quan afirma que "Pla és el nostre Pujol de la literatura".

La idea d'un Pla patriota grinyola una mica, perquè ataca el fonament de la seua estructura política: l'ambigüitat. És obvi que Pla era conservador, és obvi que suportava malament les arbitrarietats del règim franquista, és obvi que s'estimava el seu país (els límits del qual -com passa amb tots els escriptors de raça- coincidien amb els de la seua llengua), però no és menys cert que sentia una animadversió profunda pels nacionalismes. Ell era català i prou. O, per a dir-ho amb una frase del propi Enric Vila: "L'ocultació forma part de l'encant literari de Pla. L'escriptor sempre va saber fins on havia de mostrar-se per alimentar el misteri". Feu una lectura política d'aquest comentari i ja ho teniu resolt.

El nostre heroi Josep Pla, tanmateix, té valors tangencials que no hauríem de deixar passar per alt, com ara les converses reportades amb gent com Amadeu Cuito, o les referències a la mítica generació de periodistes d'abans del 39 (amb Pla i Xammar al capdavant). Vila té idees i bon estil, però el seu to de "buen rollito" constant enerva una mica.

Alguna cosa ha de tenir Pla quan pot ser reivindicat alhora per José María Aznar i Josep-Lluís Carod Rovira. Potser, simplement, és que es tracta, irreversiblement, d'un clàssic.