La vida, simplement

Títol: Això és tot
Autor: James Salter
Editorial Empúries
Barcelona 2014
Trad. de Ferran Ràfols
378 pàgines

  Això és tot és la crònica, al llarg de quaranta anys, dels avatars sentimentals de Philip Bowman, editor i exoficial de la marina que sembla un alter ego de l'autor. Un episodi primerenc dóna molt bé el to d'aquest llibre: Philip i la seua primera dona Vivien van a un sopar a casa del cap del primer. Un home s'hi insinua a la Vivien. Això excita en Bowman ("bullia de desig, com si s'haguessin conegut en un ball"). Quan els esposos són al llit, ell posa la mà a la corba del maluc d'ella. Ella el rebutja. "De cop i volta -explica el narrador- semblava una desconeguda". Per algun motiu inconcret, sura en l'aire la sensació que alguna cosa s'ha trencat, que l'episodi constitueix un punt i a part molt enèrgic. "La mateixa parella, el mateix llit, i en canvi ja no era el mateix". Fi del capítol.
  Per a ser un bon novel·lista has de donar-li faena al lector, no proporcionar tota la matèria ja mastegada. El bon novel·lista treball en el terreny de l'implícit. En una anècdota com aquesta és on James Salter demostra la seua fusta i no ens enganyarà: Això és tot és una magnífica novel·la, per això i pels personatges i per l'extraordinària economia narrativa que s'hi maneja:

  "Allò era Ovid, Carolina del Sud (Ouvid, com ho pronunciaven ells), caminets d'entrada fets de conquilles d'ostra, rètols de llautó, esglésies, ampolles de whiskey en bosses de paper i noies de pell blanca i cabells ondulats que treballaven en botigues i oficines, naixies per casar-te amb una d'elles"

  Com sol ser habitual en molts escriptors nordamericans, Salter hi segueix una estratègia reticular: cada vegada que s'intrudueix un personatge nou se'ns conta la seua vida. És així com el llibre va prenent la fesomia d'una teranyina. Quant a l'argument, és realment curt d'explicar: durant quaranta anys -entre l'època, al final de la Segona Guerra Mundial, en què Bowman serveix a la marina nordamericana i els anys 80- les dones van succeint-se al llit del protagonista. Primer va ser Vivien, una aristòcrata sudenca tocada i posada. Després va vindre Enid Armour, una anglesa també de l'alta societat. Més tard hi compareix Christine Vassilaros, l'esposa d'un empresari grec. Amb aquesta té un desengany que depassa el terreny sentimental. Ella s'enamora d'un altre home i, en separar-se de Bowman, li vol prendre la casa que li ha ajudat a comprar. L'incident és tan desagradabel que Bowman es venja seduint la filla de Christine, emportant-se-la a París i abandonant-la-hi després d'un indici de brevíssima però intensa lluna de mel.
  No hi ha res en aquesta història de realment transcendent. La biografia de Bowman va transcorrent, les dones hi entren i n'ixen, i al seu voltant també la Història passa. Però és precisament la vida allò que saltironeja en aquestes pàgines com un animal impacient, allò que informa cada fet i cada giragonsa argumental. Salter sap com es fa. Ens dóna accés directe a la vida, subordinant-hi i diluint-hi tot artifici.
  El llibre acaba de sobte, amb el fil de la vida interromput, just quan Bowman ha conegut una altra dona -Ann-, potser la definitiva. Llavors pensa per primera vegada en la mort i ofereix a Ann fer un viatge plegats a Venècia, "la ciutat funerària". Són els anys 80. El pes del món editorial als Estats Units s'ha anat diluint. La faena de Bowman té menys sentit. Els anys pesen. S'acosta el teló.

Joan Garí