30/10/09

Auscultant el cor del vell Ausiàs


Títol: Lo cor salvatge. Indagacions sobre Ausiàs Marc
Autor: Robert Archer
Editorial Alfons el Magnànim
València, 2009
185 pàgines


El meu amic Robert Archer m'envia, des de Londres, el seu darrer llibre. Són tan anys de diàleg íntim amb el vell Ausiàs que aquestes noves indagacions, ara, no fan sinó abundar en una altra amistat sòlidament establerta: la del Poeta -que ens parla des del fons dels segles- i el seu lector excepcional. Em consta que Robert es va enamorar dels versos lluminosos i torturats d'Ausiàs gairebé alhora que del paisatge i el sol que va fer possible la saó de la seua poètica. Ara ha descobert -d'acord amb certes belles teories de Lakofff- que el que hi ha implícit en la millor poesia de Marc és la concepció de la vida com un viatge, una ruta marítima on estem a mercé dels vents i on cada sirena i cada dimoni que se'ns apareixen entre l'escuma de les onades no són sinó manifestacions dels nostres implorants desitjos (perquè tota autèntica odissea no és res més que una aventura interior).
En aquest llibre es poden trobar diferents estudis (alguns ja coneguts, d'altres inèdits) sobre temes i problemes suggerits per la poesia d'Ausiàs. De nou hi compareix la relació de March amb els seus antecessors o amb el rei Alfons el Magnànim (aquest suggestiu monarca medieval), les qüestions relatives a la hipertrofiada capacitat eròtica del personatge o la seua peculiar concepció teològica. Un aspecte, en tot cas, que m'hi ha interessat especialment és la referència que fa Archer als problemes que ha trobat a l'hora de traduir els versos marquians a l'anglès. Ja se sap que el catalanòfil britànic és l'autor d'una recent traducció en vers d'algunes composicions marquianes: Ausias March: Verse translations of thirty poems (editorial Barcino). La seua actitud, davant el fet traductor, és de modèstia: reconeix que no és un poeta llorejat, però per això mateix jutja que el fet de no partir d'un llenguatge poètic ja establert el pot ajudar a recrear amb més objectivitat l'univers de l'autor del Cant espiritual. M'agradaria saber molt més anglès del que sé per a poder avaluar el resultat, però el meu atreviment no supera la meua vergonya.
Robert Archer s'ha fet una figura habitual, en els darrers anys, tant al paisatge informatiu de València com de Barcelona. I això és una bona notícia, perquè vol dir que la nostra societat ha sabut reconèixer els mèrits d'un erudit i intel·lectual de primera fila. Figues d'un altre paner són imatges com ara la protagonitzada recentment a València, on Francisco Camps i Rita Barberà assistien, circumspectes i buits, a una conferència d'Archer. Com si els importara mínimament la llengua del noble i provecte Ausiàs. Com si tingueren cap interés a retornar el nostre magnífic idioma a la condició de llengua nacional que va tenir a l'època en què Marc, Martorell, Corella o Roig poblaven i honoraven els carrers de València.
Però res de tot això pot entelar la gran tasca de Robert Archer. Gràcies a ell, coneixem millor el nostre millor poeta i la seua lectura inacabable es pot fer un poc més planera. Enhorabona, Robert. El vell Ausiàs, allà on siga, estaria orgullós de tu.

Cap comentari:

Publica un comentari