L'editorial Viena, sempre tan acurada amb els clàssics, inaugura amb Seny i sentiment una nova sèrie, el Club Victòria. L'elecció d'aquest primer títol no podria haver estat més encertada. D'entre els llibres que va escriure Jane Austen aquest s'aproxima molt a una obra mestra total, si és que no ho és. Com en tantes altres novel·les realistes del segle XIX, Seny i sentiment és un tractat sobre l'amor i també sobre economia. Tots dos termes, a l'època, anaven indissolublement lligats: la combinació de bellesa i diners feia patir les dones quan era asimètrica.
Tot l'argument del llibre es podria resumir adduint les possibilitats que una dona lletja però rica tenia de trobar un bon partit, en contraposició a les més minses que en tenia una jove bella però pobra. Austen ens presenta la història de dues germanes, Elinor i Marianne, que aniran navegant pels tèrbols oceans de les emocions fins trobar l'home que els estava destinat. Són molt diferents: la Marianne, la més jove, no és "ni enraonada ni objectiva" i es deixa portar per les emocions fàcilment. Elinor, la major, és més assenyada, però això tampoc li val de molt en un món on l'únic que compta és la llargària de la xifra que resumeix el teu compte bancari.
La disputa, doncs, és entre seny i sentiment (sense and sensibility). Allà on el sentiment fracassa el seny prova de guanyar. No és l'equilibri entre ambdós, com podríem pensar, el que ho decideix tot: és la sort -l'atzar- qui acabarà jugant en favor de les dues germanes, no abans que Marianne haja entrat en raó després d'un enamorament eixelebrat i Elinor no haja deixat de confiar en el sentiment que li havia nascut del més profund de les entranyes.
M'imagine Karl Marx llegint aquest llibre. Una bona matèria primera per a El capital, diria. Copie un fragment (en l'original) del capítol 30:
"Fifty thousand pounds, my dear. Did you ever see her? a smart, stylish girl they say, but not handsome. I remember her aunt very well, Biddy Henshawe; she married a very wealthy man. But the family are all rich together. Fifty thousand pounds! and by all accounts, it won't come before it's wanted; for they say he is all to pieces. No wonder! dashing about with his curricle and hunters! Well, it don't signify talking; but when a young man, be who he will, comes and makes love to a pretty girl, and promises marriage, he has no business to fly off from his word only because he grows poor, and a richer girl is ready to have him. Why don't he, in such a case, sell his horses, let his house, turn off his servants, and make a thorough reform at once? I warrant you, Miss Marianne would have been ready to wait till matters came round. But that won't do now-a-days; nothing in the way of pleasure can ever be given up by the young men of this age."
Com fa la modèlica traducció de Xavier Pàmies:
"Cinquanta mil lliures, filla meva. ¿No la coneixeu? Diuen que té classe i que és intel·ligent, però no és gaire agraciada. Tinc molt present la teva tia, la senyora Biddy Henshawe, que es va casar amb un home molt adinerat. Però a la família són tots rics, de fet. Cinquanta mil lliures! I li van com l'anell al dit, perquè tothom diu que està arruïnat. No m'estranya, tot el dia anant amunt i avall amb el xarret i els gossos caçadors! No és per criticar, però quan un noi jove, sigui qui sigui, festeja una dona i li dóna paraula de casament no pot faltar mai a la paraula donada només perquè s'ha arruïnat i una noia rica el festeja. Si aquest és el cas, ¿per què no es ven els cavalls, lloga la casa, acomiada el servei i comença de cap i de nou? Estic convençuda que la Marianne estaria disposada a esperar fins que la cosa s'arreglés. Però avui dia això no s'estila: el jovent d'avui no renuncia als plaers per res del món"
Marx, sempre Marx...
Pensant-ho bé, Seny i sentiment pot ben bé competir amb aquests best-sellers que s'estilen ara. A la seua manera n'és un, amb el seu ritme precís i constant, els seus personatges tremendament atractius i el seu meravellós realisme. Però si un best-seller té qualitat, encara l'anomenem best-seller?
Joan Garí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada