20/10/13

El llibre visual de la crisi

Títol: El último mono
Autor: Xipell
Onada Edicions
Benicarló, 96 pàgines

  L'amic i dibuixant Xipell, autor habitual a les pàgines del periòdic Levante (sobretot en l'edició de Castelló), acaba de publicar un recull d'acudits gràfics molt interessant. Ve a sumar-se, el nou volum, a una llarga sèrie de títols on Joan Montañés ha anat replegant tot allò que corria perill de perdre's en la lectura apressada d'un diari. En aquesta ocasió, però, Xipell ens sorprén amb una línia inèdita, dibuixos més abstractes (que, en alguna mesura, recorden els d'El Roto), i un contingut conceptual allunyat de la peripècia política local i elevable al debat genèric de les idees. Supose que és això el que ha fet pensar a l'autor que tot plegat mereixia ser donat a conéixer al gran públic.
  El propi Montañés Xipell (ja que aquests són el seu primer i segon cognoms) explica al pròleg del llibre que l'al·lusió als micos obeeix al "procés involucionista" que estem vivint. En qualsevol moment, en efecte, esperaríem trobar l'estàtua de la Llibertat destrossada en una platja vulgar, com en aquell film llegendari on Charlton Heston era un astronauta envoltat de ximpanzés. Segons Xipell, les seues imatges tenen més a veure amb les pintures rupestres que amb les emoticones. Tot ens bolca cap al passat, doncs -cap a  un passat mitològic- i és que el resultat del que s'ha vingut anomenant "crisi econòmica" potser no és res més un vast retrocés cap a zones d'humanitat que crèiem haver superat amb l'invent de la penicilina i l'hamburguesa de vedella.


  La Història ha canviat. Ara el drac de Sant Jordi està fabricat a la Xina, el president dels Estats Units és negre però sa casa continua sent blanca, l'autèntica revolució cultural és el "Tot a cent", la Marca España més acreditada és el bou de Soborne (i ja no Osborne), els pobres són tots de classe mitjana i el genuí mur de les lamentacions no pot ser altre que Wall Street. Això és el que ens proposa Xipell amb una textura gairebé aforística, on un text colpidor i inapel·lable s'acompanya amb uns traços vigorosos en blanc i negre, elementals, cantelluts, volgudament rudimentaris. Es diria que el dibuixant no vol que el dibuix interferisca en la lectura del missatge "filosòfic" de l'acudit. Es vol la màxima concentració, la màxima atenció per a un text inapel·lable.
  Per a poder editar aquest llibre, Xipell ha acudit a la plataforma Verkami, com ja va fer també l'editorial 3i4 en el meu cas amb Viatge pel meu país. És un sistema útil, ben pensat, un gran invent. Ha permés que ara els lectors puguen fruir d'un llibre d'acudits gràfics que sentarà un precedent, per la seua qualitat innegable i per la manera que té d'abordar els grans dilemes contemporanis. Senyors de la Crisi, ací tenen, per fi, el seu llibre.

Joan Garí

Cap comentari:

Publica un comentari