Les raons del cos

Títol: Fanny Hill
Autor: John Cleland
Editorial Adesiara
Martorell, 2012
Trad. de Xavier Pàmies
275 pàgines

  Publicada a Anglaterra l'any 1748, Fanny Hill: Memoirs of a Woman of Pleasure passa per ser una de les novel·les més perseguides i censurades de la història. I el motiu és obvi, perquè aquesta crònica epistolar, escrita a la presó, és un catàleg de situacions obertament sexuals protagonitzades per una vivaç adolescent de quinze anys. Frances Hill, la protagonista, va nàixer a Liverpool però, en ser òrfena, no tarda a fer cap a Londres, on serà introduïda ràpidament en la vida llicenciosa de les cases de plaer. La xica és desperta i aprén ràpid. Fins i tot a la seua curta edat no tarda a adonar-se, al primer dels establiments on recala, que "aquella casa on m'estava era massa malsana perquè un producte tan delicat com la virginitat es conservés" (sic). I no es conserva, òbviament. Al llarg de la narració, però, no serà la darrera vegada que "perd" la virginitat. La protagonista va sotmetent-se al desig dels homes que va trobant al llarg del seu recorregut -i també d'alguna dona-, no sense fruir intensament en quasi totes les experiències. Un estil elegant i precís, amb notes iròniques, procura unes descripcions eròtiques que no embafen ni es repeteixen en les nombroses batalles entre els sexes:

  "Vaig dedicar-me a acariciar i prémer amb delicadesa aquells fràgils recipients globulars i, com per art d'encantament, aquell contacte va fer el seu efecte, precipitant i desencadenant els símptomes d'aquella dolça agonia, aquell lànguid instant de dissolució en què el plaer mor de plaer i la seva misteriosa maquinària ofega l'excitació que ha despertat en aquests òrgans colgant-los amb una revinguda de fluids càlids que és en si mateixa la més intensa de les excitacions, i que els esprem i els xucla assedegada com la sangonera de natura ardent que, per refredar-se, absorbeix amb tenacitat tota la humitat que té a l'abast"

  Sent com és el llibre un ampli catàleg d'experiències sexuals (on no falta ni l'homosexualisme ni la disciplina anglesa, en homenatge aquesta darrera a l'origen de l'autor i de la protagonista de l'obra), caldrà dir que compleix fefaentment el paper que s'espera de la bona literatura eròtica, és a dir, poder ser llegida amb una sola mà... En casos com aquest, l'únic perill que pot assaltar el narrador és la reiteració. Conscient d'això, la narradora no s'està d'exorcitzar el problema:

  "No hi ha manera -escriu- d'evitar repetir les mateixes imatges, les mateixes figures i les mateixes expressions, amb l'inconvenient afegit de la repugnància que crea el fet que les paraules gaudi, ardor, deliqui, èxtasi i tota la resta d'aquests termes punyents tan propis de la pràctica del plaer perden bona part de la força i el braó que haurien de tenir a causa de la freqüència amb què inevitablement es repeteixen en una narració que té aquesta pràctica com a base explícita"

  En cap moment, però, el relat decau o es fa avorrit. El seu aire a novel·la picaresca -accentuada per la narració autobiogràfica- i l'elegància en l'expressió ajuden a informar les escenes de sexe explícit amb una amenitat que vanament buscaríem avui en la majoria de les pel·lícules de sèrie X. Al capdavall, el sexe és molt millor quan se serveix mesclat amb literatura, de la mateixa manera que la pronografia audiovisual milloraria infinitament si es rodara amb criteris cinematogràfics.
  Per tot això, Fanny Hill és un luxe i no m'estranya que l'església anglicana i la conxorxa habitual dels enzes benpensants l'anatemitzaren llargament. Com tots els llibres on el sexe és una vivència gojosa i sense culpabilitat, Fanny Hill ensenya que les raons del cos són massa poderoses per a ser encotillades per teòlegs alopècics o burgmestres reprimits. Al final, Fanny es casarà amb el seu primer amor, i així es clourà la seua etapa de desenfrenament juvenil. Però el que hi sura és un poderós que nos quiten lo bailao davant el qual, definitivament, cap censura ni cap repressió podien tenir res a fer.

Joan Garí