El vigilant britànic

Títol: Fes-te gran
Autor: Ben Brooks
Editorial Empúries
Barcelona, 2011
283 pàgines
Traducció d'Ernest Riera

A vegades, la dificultat d'escriure un llibre i haver de vendre'l -puix que tot s'ha de vendre i s'ha de comprar- és la lluita implícita o explícita que s'estableix amb els predecessors. Escriure avui dia una novel·la sobre un adolescent i el seu món torbador i egocèntric remet massa directament a El vigilant en el camp de sègol. Les comparacions són inevitables (i odioses). Es resolga d'una manera o d'una altra, qualsevol relat d'aquesta mena haurà de lliurar un combat imaginari amb el títol ja clàssic de Salinger. I n'eixirà ben lliurat o mal lliurat.
Fes-te gran no és la primera novel·la de Ben Brooks, però té la frescor i la gràcia d'un primer títol. No defuig el torneig amb el solitari de Nova Anglaterra, per cert. En Jasper, el seu protagonista, no s'està d'afirmar que "sóc Holden Caulfield, però menys temerari i més atractiu". Això ho diu, però, gairebé al final del relat, quan ja ens hem adonat que Brooks s'ha batut amb Salinger i no n'ha eixit gens malparat.
Fins i tot si considerem Fes-te gran la versió britànica de El vigilant... no estarem fent-ne cap menyspreu. La novel·la és realment enginyosa, plàstica, divertida i versemblant. I ben escrita. El seu estil sobri, irònic i tremendament efectiu basteix una narració que es llegeix amb plaer i un somriure als llavis.
Brooks no inventa res: en Jasper és el típic adolescent amb problemes d'adolescents. Aquests problemes són de tres menes: sexe, drogues i rock and roll (per dir-ho amb la coneguda tríada). Quan una companya de classe se suïcida, en Jasper té una reacció freda, fins i tot cínica. Quan creu haver deixat embarassada l'Abby Hall es converteix en un entusiasta de la interrupció voluntària de l'embaràs. Però quan aconsegueix fer l'amor amb la Georgia Treely -n'està ferventment enamorat- es preocupa una cosa de no dir per si realment ella s'ha gitat amb ell per pròpia voluntat o purament per l'efecte de les drogues. En fi, un adolescent normal.
El que cal agrair a Brooks, en tot cas, és aquesta col·lecció de grans frases (marca de la casa en la literatura anglosaxona) que va amollant al llarg del text com molletes de pa per a alimentar la voracitat del lector. Feu-ne un tast:
-"A vegades em sento molt culpable per les coses que he fet en somnis. Quan més mal he fet a la gent ha estat mentre dormia, i tant és que ells ho sàpiguen o no".
-"Les sectes són tan opressives. Menys la família Manson. Ells van poder provar un munt de coses emocionants".
-"Potser trauré quatre excel·lents i guanyaré el premi Booker i em tiraré la Georgia Treely. Només que aquestes coses no passaran perquè em falta motivació, talent i encant".
-"La baixada de la mefedrona és la meva manera menys preferida d'esquiar".
-"Les noies es pensen que les seves virginitats són figuretes de cristall valuosíssimes. L'única cosa que són en realitat són tres minuts de vergonya seguits per un sentiment de decepció seguits per la pregunta En què estàs pensant?".
-"Les noies poden ser tan gais".
-"Follar amb una noia més de set minuts sí que és motiu d'orgull. Ser britànic no".
-"Flirtejar és una porta amb sexe al darrere. El sexe és una porta amb bebès al darrere. La gent les hauria de tenir ben tancades".
He passat bons moments -ja ho veieu- llegint aquest llibre. El títol està pres d'una cançó de Metric, Grow Up and Blow Away. El protagonista llegeix Murakami. En fi, què més voleu? És un títol per a recordar i col·locar mentalment en les lleixes de la biblioteca infinita que anem construint amb la lectura inacabable. I amén.

Joan Garí