En realitat, com més hi pense, més abominable se'm fa aquest llibre. És la paràbola que hi subjau el que em revolta, al marge de la intenció conscient de l'autor. La Hanna analfabeta, diguem-ho així, la pobra SS inadvertidament còmplice i executora -ni que siga indirectament- d'un règim brutal, es redimeix aprenent a llegir i llegint precisament la literatura de les víctimes. A través seu, són els alemanys coetanis els qui són exonerats. Ells també serien "pobres illetrats" ensarronats per aquella rabosa amb bigot. No tindrien culpa: serien candorosament innocents. Només és que ningú els hauria ensenyat a llegir (ells, connacionals de Goethe, de Kant, de Mann!).
L'estil del llibre és fred -ja ho vaig dir-, però la faula és consistent i ceguerosa. El lector -el lector real- hi cau de quatre grapes, em tem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada