El drama de l'incest

Títol: La maledicció dels Palmisano
Autor: Rafel Nadal
Columna
Barcelona, 2015
 373 pàgines

Rafel Nadal, que ja havia assolit el favor del públic a la peça memorialística Quan érem feliços i després en la narració Quan en dèiem xampany (ambientada entre Catalunya i la Xampanya francesa), ens ofereix ara una novel·la localitzada al sud d’Itàlia –a la vall d’Itria- entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.
  L’excusa argumental s’enceta quan el narrador descobreix, en un petit cementiri, vint-i-una tombes amb el mateix cognom, Palmisano. Són tots morts, en efecte, de la mateixa família. Un vell que hi seu li explicarà la història d’aquell llinatge maleït.
  Al llarg de la Primera Guerra Mundial van anar morint tots els Palmisano. Donata, la viuda de l’últim, tindrà un fill –un Palmisano pòstum-, però el criarà com un Convertini, per evitar la maledicció. Aquest és el cognom de l’home de Francesca, una altra viuda de la guerra. Donata i Francesca pareixen alhora un fill i una filla –Vitantonio i Giovanna-, que Francesca criarà com a germans.
  Més tard, Francesca morirà i Donata serà instituïda, en el seu testament, marmessora de l’herència i tutora legal dels dos infants. És així com ambdós es criaran junts, però sentint-hi una instintiva atracció. Després, amb els anys, la narració anirà dotant d’una densa biografia a cadascun dels dos, a l’altura dels temps en què han de viure. Si van ser engendrats al final de la Primera Guerra Mundial, quan Itàlia venç, pràcticament, per incompareixença del contrari, la Segona els enxamparà en plena joventut, i hauran de prendre decisions irreversibles.
  Giovanna se sumarà als combatents internacionals a favor de la República Espanyola. Llavors, però, ja haurà descobert que Vitantonio no és el seu germà, sinó un Palmisano. Aquest, al seu torn, no es compromet políticament, però té més simpatia pels pagesos oprimits que pel truculent feixisme imperant. Quan Itàlia entra en la Segona Guerra Mundial –descabdellant els inconsistents somnis de glòria d’un Duce de cartró pedra-, Vitantonio s’oculta per no haver de lluitat. Més endavant, farà costat als partisans que combaten el feixisme a l’espera d’una victòria aliada.
  És llavors quan els germans, que ja no són germans, es retroben i els esdeveniments posteriors (que no desvelaré al lector) demostraran que res està escrit i que la maledicció dels Palmisano podia ser conjurada.
  Aquesta història intensa i turbulenta és empresa per l’autor amb una notable tensió narrativa. Tornarà a tindre èxit de públic, això li ho puc augurar, perquè el seu relat té l’aire dels drames familiars que triomfen a les telenovel·les i que ja ho feren abans als antics serials radiofònics. Nadal és un escriptor amb tremp, que domina la narració de tall tradicional i costumista, i sap construir una novel·la. En aquesta, a més –com ell mateix ha explicat-, hi ha una documentació prèvia exhaustiva per aconseguir que l’escenari italià i el temps bèl·lic siguen versemblants. Així, l’autor s’ha informat bé sobre alguns dels episodis que recull al seu relat, com ara la revolta de Matera, el bombardeig de Bari o l’explosió del vaixell John Harvey. Les seues vivències a la vall d’Istria, d’altra banda, li han fornit els elements suficients per a inventar el poble de Bellorotondo –on situa l’acció principal-, que és un compendi de detalls reals de Cisternino, Martina Franca, Altamura i, sobretot, Locorotondo.
  En el fons, sembla que Rafel Nadal haja trobat la fórmula per construir llibres destinats a l’èxit: estil clar, personatges rotunds, ambientacions moderadament exòtiques. Endavant les atxes, doncs.

Joan Garí

Publicat en Ara, 19-9-2015