Tota una vida amb ell

Títol: Bulevard dels francesos
Autor: Ferran Torrent
Editorial Columna
Barcelona, 2010
404 pàgines

Em disposava a escriure aquesta anotació al bloc i, de sobte, m'he adonat, amb una certa brutalitat desmenjada, que portem mitja vida amb Ferran Torrent. Recorde, sí, aquella edició barata de No emprenyeu el comissari, l'any 84, que ens descobria un món fins llavors absent a la nostra literatura: el dels baixos fons de la València lumpen, de manguis i pinxos del terreny, de lladres i serenos amb accent de l'Horta. Després vindrien les altres novel·les i la creació d'aquest univers propi sustentat sense dubte en la vivència i també en la construcció/revelació d'una biografia relativament novetosa en el camp de les nostres lletres. Torrent, en efecte, havia estat boxejador ("El tigre de Sedaví" era la seua divisa), entre altres oficis i no semblava parlar d'oïdes quan al·ludia a putes i drogates, o a polisseros i lladregots.
Personalment, de tot el que du escrit el de Sedaví, em quedaria amb la seua autobiografia novel·lada, Gràcies per la propina, i també amb la trilogia dedicada a la política valenciana dels darrers temps, constituïda per Societat limitada, Espècies protegides i Judici final. Gràcies per la propina va comptar, a més, amb la immensa sort que Francesc Betriu es decidira per fi a rodar una bona pel·lícula, un film més que correcte on sempre recordarem les intervencions de Santiago Ramos o l'imprescindible Juli Mira.
Any rere any, novel·la rere novel·la, Torrent ha seduït centenars de milers de lectors i ha madurat ell mateix com a escriptor en el procés. Naturalment, no busquem a les seues pàgines el gran estilista ni el súmmum de l'originalitat. Les seues armes són unes altres. Igual que Blasco Ibáñez (el seu antecedent més evident) va bastir la poètica en prosa de la València de principis del segle XX, ell s'ha ocupat de rescatar la mirada de la gent humil i també la d'aquells que viuen a l'altre costat de la llei. De fet, crec que el més important que ve a dir-nos l'obra de Torrent és que la integritat moral es troba per igual a ambdós costats de l'espill de la llei...i també, naturalment, la manca d'integritat.
En Bulevard dels francesos tornen els seus temes habituals, el seu suau escepticisme vital, la melancolia corregida per un vitalisme instintiu, ara enfocant un episodi de la resistència antifranquista als anys 60. De nou Torrent demostra un domini de les trames interconnectades que desemboquen en un final resolutiu, i una imaginació novel·lística completa i eficient.
La seua prosa vivaç i ben dialogada farà passar una bona estona els qui encara confien en els llibres a l'hora de trobar un divertiment. Abans he parlat de No emprenyeu el comissari i els seus primers títols. Precisament en eixa època (l'any 88, concretament) jo feia de coordinador d'un suplement d'espectacles (anomenat Weekend) al periòdic castellonenc Mediterráneo. Amb el pseudònim Escanyapobres, hi perpetrava a més unes columnes que retrataven personatges de l'actualitat cultural. A Torrent li vaig dedicar "Un tigre amb un saxo" i hi incloïa la següent anècdota:
-Es conta d'ell que s'acostà un dia a la barra d'un bar i demanà "un suc de figa". I el cambrer, que tampoc no havia nascut ahir, li va retrucar: "Sí senyor. ¿Palera o natural?".
Contalles com aquesta, no cal dir-ho, abunden en tot allò que té relació amb Ferran Torrent. Ell mateix ha procurat cultivar aquesta imatge informal i passablement truculenta, com és obvi. Al final, el que quedarà no serà això, però, sinó una obra honesta que agradarà més o menys, però que ocupa el seu lloc específic. I serà mèrit seu.

Joan Garí