Reinterpretant el Llibre

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Edicions 62, 2009
Traducció de Núria Prats
142 pàgines

He llegit, en els darrers anys, alguns dels llibres de José Saramago. Són llibres que m'han provocat una certa indiferència, quan no algun badall. Ja sé que té el Nobel i que és un escriptor amb molts incondicionals al darrere. Passa que el seu estil reiteratiu, additiu i feixuc tendeix a ennuegar-me. És com un dolç de mantega i farina: el vas menjant, et sembla bo, però aviat en quedes una mica fart i al final el sabor se't desdibuixa.
La substància del que ve a dir Saramago als seus llibres pot ser més o menys interessant, però l'estil ho converteix en una pasta poc mengívola, indiferenciada, excessivament engavanyadora. Si he llegit ara Caín és per curiositat, no de l'autor, sinó del tema. Ja vaig llegir fa anys L'Evangeli segons Jesucrist -que tampoc no em va convéncer- i volia veure si Saramago havia avançat o no en la seua reinterpretació de la Bíblia. N'he quedat de nou decebut, però.
Així i tot, és possible que Caín desperte les ires dels qui van llegir L'Evangeli... amb aigua beneïda als ulls (tan semblants, en realitat, a personatges del propi escriptor portugués). L'actitud de Saramago, amb el material bíblic, és essencialment respectuosa (llevat d'algun acudit poc encertat o alguna ironia blanca), i així i tot els fanàtics de la creu no estaran mai disposats a admetre que s'utilitzen els versicles del Llibre per a fer literatura -és a dir, per a la llibertat.
Saramago fa viatjar Caín pel temps bíblic i el confronta amb altres mites fundacionals de l'Antic Testament. He de reconéixer, això sí, que el que ell fa amb la "paraula sagrada" és l'únic interessant que s'hi pot fer: amassar-la, pastar-la, fényer-la, posar-la al forn, coure-la i després, consumir-la a voluntat. Prendre-la al peu de la lletra o usar-la com a arma llancívola -les solucions tristament habituals- són realment usos penosos -humans, massa humans. Saramago, almenys, té el valor de rellegir, de reinterpretar, de reescriure. A mi no em convenç el resultat -s'ha quedat massa curt, supose, o el propòsit li ha vingut gran-, però he de lloar la valentia i l'ambició del seu intent.
La història de Caín acaba malament. Tot es resol com en una pel·lícula d'aquestes que s'estilen ara, amb Caín introduït a l'arca de Noè i cometent-hi assassinats fantasmagòrics per contrariar la voluntat de Déu (o déu, com escriu l'autor). Al final, només queden Caín i Déu, cara a cara, amb els seus retrets mutus. I Saramago escriu: "La història s'ha acabat, no hi ha res més per explicar". Diu que va redactar el llibre en quatre mesos. Encara me'n pareixen molts.