Una literatura necessària

Títol: Flors d'ombra
Autor: Aharon Appelfeld
Club Editor, 2009
Traducció d'Eulàlia Sariola
251 pàgines

Hugo, un noi jueu d'onze anys, és amagat per sa mare en un bordell, sota la protecció de la Mariana. Hi passa mesos en un recambró adjunt a la cambra de la Mariana. Entre ells s'estableix un vincle estrany. A la nit, els mateixos soldats alemanys que busquen els jueus amagats al poble visiten la Mariana, que es lliura a l'alcohol per a suportar les seues bestialitats. De dia, la Mariana dorm, i de vegades convida l'Hugo al seu llit. Vora l'escalfor del cos de la prostituta, el noi experimenta un estrany plaer. D'alguna manera, Mariana substitueix la seua mare, que ha hagut d'amagar-se en un altre lloc. Alhora, va descobrint en el cos de la bagassa els límits d'una torbadora sensualitat.
Quan els russos expulsen els alemanys de Polònia, Mariana i Hugo s'endinsen en el bosc. Fan una estranya parella: una puta i un jueu, tots dos perseguits, tots dos alegres de sobreviure plegats. Ella el fa passar pel seu fill. Ella és arrauxada, té l'humor a ratxes i creu ferventment en Déu. Ell ve d'una família laica, és callat i està profundament enamorat de la seua protectora, del seu cos, del seu humor canviant, fins i tot de la seua flaire a conyac.
Al final, Mariana i les altres prostitutes que s'han gitat amb alemanys seran afusellades pels russos i Hugo sabrà, com els altres supervivents, quin ha sigut el destí dels seus pares i de tots aquells que van ser trasportats als camps nazis. Les últimes pàgines del llibre, en aquest sentit, són corprenedores en la seua senzillesa. Hugo ha d'aprendre ara a viure amb la seua nova consciència de supervivent, ja no esperançat, sinó simplement sabedor que molts han mort per a què ell visquera. Que la mort de tants era el salconduit per a l'alliberament de la seua ànima.
Aharon Appelfeld escriu aquesta història -pouada de vivències autobiogràfiques- amb un llenguatge senzill i sobri. El relat va desenvolupant-se com si fos una mena de paràbola, una més de les històries d'aquesta Bíblia que és l'únic llibre que el protagonista oculta en la intimitat del seu recambró.
Com si es tractara d'una faula nova de trinca, com si mai no haguérem llegit cap altra mostra de la literatura de l'holocaust, Flors d'ombra ens colpeix i no ens permet deixar la lectura. Assistim a la màgia de sentir relatar una història tantes vegades explicada i que, tanmateix, no ens cansarem mai d'escoltar. Appelfeld fa el miracle. D'això se'n diu, supose, una literatura necessària.