De la redempció a través de la lectura

El lector
Autor: Bernhard Schlink
Editorial Empúries, 2008
Traducció de Carme Gala

Passa una cosa: després d'haver llegit Primo Levy, Jean Améry, Paul Steinberg, Imre Kertész i els altres inoblidables autors de la literatura de l'Holocaust, El lector desconcerta. Desconcerta si el que pretenia és aportar el punt de vista dels altres: dels botxins però també -i especialment- dels alemanys corrents -els alemanys perplexos. La faula és literàriament sòlida: un llibre, doncs, que mereix l'èxit que ha tingut. No he vist el film, però no sé per què, sospite que em provocarà un desconcert semblant.
El llibre és políticament correcte, i per això acaba com acaba. És interessant, en tot cas, la sinceritat de l'autor, quan ens presenta un protagonista que no se sent solidari amb la seua generació, la que va tirar en cara als pares la seua responsabilitat pel nazisme. Resposabilitat per participar-hi, responsabilitat per assistir-hi calladament i resignadament. La paràbola sobre el poder de la lectura també pot resultar convincent: Hanna , l'SS redimida a força de llegir els autors de l'Holocaust. Supose que és exactament el que els agradaria llegir a una generació d'alemanys disposats a tot per a desempallegar-se de la culpa i creure en la possibilitat, finalment de la redempció.
Bernhard Schlink no és un autor pel qual senta una especial devoció. He llegit altres llibres seues i sempre se m'acaba enganxant al paladar la seua prosa funcionarial, asèptica, gèlida. Què esperaríem d'un jurista alemany? Doncs això.