Píndoles contra el doctor Alzheimer

 Títol: Spaccanapoli

Autor: Salvador Vendrell

Alfons el Magnànim

València, 2021

123 pàgines

  La col·lecció Moment.Memorialística, que dirigeix Xavier Serra per a la Institució Alfons el Magnànim, arriba al seu número 7. He passat molt bons moments -memorialístics- amb els diferents volums que s'hi han anat publicant, com he deixat consignat en aquest Ofici. Ara és Salvador Vendrell, un autor que s'ocupa de clàssics i moderns, qui ha volgut proporcionar-nos un dietari d'un viatge a Nàpols dut a terme amb un cunyat seu com a copilot.

  Anar a una ciutat com Nàpols té l'avantatge que disposes del solatge de tots els altres escriptors que ja hi han recalat. No debades el text s'obri amb una cita de Goethe: "A Roma, a la gent li agrada estudiar, mentre que a Nàpols es tracta, sobretot, de viure". La previsió és fonamental. Roma, en efecte, va plena de seminaristes, de feixistes irredempts i de conductors cabrejats. Nàpols, en canvi, és el lloc on un amable camorrista, per un preu mòdic, t'assegurarà una estada confortable i feliç. A Nàpols saben viure, potser perquè és el lloc "on es troben el cel i l'infern" (Benedetto Croce).

  Vendrell es troba molt còmode al sud d'Itàlia. Com a valencià, hi veu un aire de família que el tranquil·litza. A més, compta amb insignes viatgers-escriptors que l'han precedit, així que la senda ja està oberta. De Goethe a Josep Pla, tot passant per Un bellíssim cadàver barroc, de Josep Piera. Cada viatger, en realitat, posa una pedreta a la tomba del viatger anterior, com fan els jueus a les seues cerimònies funeràries. I d'aquesta acumulació litògena en diem literatura.

  Vendrell i companyia van fent via. Un dia s'arrimen a l'arc d'Alfons el Magnànim, testimoni massís i indefugible de la presència catalana a la península itàlica (d'aquells anys en què, a l'imperi catalanoaragonés, no es ponia mai la lluna).  Un altre dia van a Pompeia, que és una plaça inevitable de Nàpols estant. Des d'allí, l'autor es pregunta:

 

  "¿Qui, d'una certa edat, no ha vist la pel·lícula Els últims dies de Pompeia, basada en una novel·la romàntica d'Edward Bulwer-Lytton de 1834? Una novel·la que narra els últims dies de la vida d'uns quants ciutadans de Pompeia, immediatament abans de la destrucció de la ciutat, provocada per l'erupció del Vesubi, de l'any 79"

 

  Pompeia, oblidada durant dècades per les autoritats competents (expressió que, a Itàlia, sol ser sempre un oxímoron), ara sembla que comença a rebre inversions per retornar a un jaciment excepcional tot el seu esclat. 

  El viatge s'acabarà i després vindrà la literatura (abans, ja ho hem vist, també hi havia el cinema). Una bona excusa per a un nou volum memorialístic, píndoles del doctor Vendrell contra tot alifac diagnosticat pel doctor Alzheimer.

Joan Garí