L'ordre alfabètic del món

Títol: Alguien dice tu nombre
Autor: Luis Garcia Montero
Alfaguara
Madrid, 2014
226 pàgines

  Es nota que aquesta és una novel·la escrita per un poeta. Per un bon poeta, afegiria. Més enllà de la trama argumental i de l'edifici complet de l'obra, el llenguatge que hi utilitza García Montero és d'una precisió estilística notable i d'una bellesa superlativa.
  El protagonista de l'obra, León Egea, és un jove estudiant de Filosofia i Lletres que, durant l'estiu de l'any 1963, es posa a treballar en una editorial especialitzada en enciclopèdies. Som a Granada, epítom de la província espanyola, asfixiada pel franquisme i per la misèria moral d'una societat malalta. En 1963 Miguel Ríos encara es feia dir Mike Ríos, però Manuel Fraga ja era Manuel Fraga, tot un ministre d'Informació i Turisme. És possible que al món ja sonaren els acords dels Beatles i de Bob Dylan, però a l'Espanya de l'època l'únic indici de modernitat era l'actitud d'alguns estudiants -León entre ells-, que buscaven en la literatura subversiva i la pell de les dones una cosmovisió alternativa a la de l'Invicto Caudillo.
  Una altra novel·la ambientada durant el franquisme... I així seria, i potser passaria sense pena ni glòria de no ser per la ductilitat d'aquesta prosa de poeta que gasta Montero, una prosa que et fa aturar-te i subratllar determinades frases de tant en tant, i pensar-hi detingudament. "En la tierra seca falta la hierba verde que le sobra al parloteo", descriu León durant un viatge en tren. "La soledad es la ropa interior de mi conciencia, mi condición más íntima, mi manera de ser", cavil·la aquest durant la primera visita a casa de Consuelo, la secretària de l'editorial amb qui viurà una inoblidable història d'amor. "Las personas desnudas, aunque quieran comportarse de forma perversa, están siempre a un paso de la ingenuidad. Por eso los sastres y los modistos son agentes del orden", conclou el protagonista mentre pensa en ell i en Consuelo. "La flexible oscuridad de la noche nace del cuerpo", medita León al llit de la seua amant dèsset anys major que ell.
  Aquestes frases no són simples sentències rutinàries espargides per un prosista més o menys talentós. Aquestes frases revelen la ploma d'un gran escriptor, dotat de força lírica i de la capacitat d'harmonitzar la sintaxi per a produir això tan delicadament rar: bellesa. 
  És per aquest motiu que aquest llibre no es pot deixar de llegir fins al final. També l'argument i la trama estan ben construïts, és cert. És un encert imaginar de protagonista un venedor d'enciclopèdies. Aquest acaba tenint una visió enciclopèdica del món. Tot s'hi registra per ordre alfabètic i la gran confabulació dels objectes, les idees i els éssers sembla seguir com una pauta secreta. Molt coherentment, l'editorial on treballa León es diu Universo, perquè no hi ha res més universal que una bona enciclopèdia.
  El final del llibre és sorprenent, perquè ni els companys de treball -incloent-hi Consuelo- ni el professor més estimat per León resulten ser els qui ell pensa que són. La giragonsa ajuda a formar-se la idea que aquest és un llibre redó, escrit amb la sensibilitat estilística del poeta i la saviesa estructurant del narrador. Una història iniciàtica que resumeix moltes biografies d'aquells anys -les biografies dels millors. Una vindicació de la vida, del compromís i del sentit de la Història. Una bona novel·la.

Joan Garí