Una vida aprofitada

Títol: Autobiografia

Autor: Charles Darwin

Universitat de València, 2009

150 pàgines

Traducció de Jaume Terradas

El bicentenari de Darwin ha propiciat la reedició o noves traduccions d'alguns dels seus llibres. D'entre tots ells, l'Autobiografia és probablement l'escrit més personal, allà on el cèlebre naturalista va realitzar algunes confessions importants per a entendre una personalitat vigorosa i ben orientada. En aquest sentit, per exemple, és de gran interés el retrat que fa de son pare, Robert Darwin, un metge perspicaç i compassiu per qui Charles sentia una gran admiració. Fou probablement l'home més important de la seua vida. Immediatament després el seguirira, en aquest rànquing, Robert Fitz-Roy, el capità del Beagle. Gràcies a ell Darwin va poder realitzar el llegendari viatge que li va permetre desenvolupar les seues conegudes teories. Tot i això, el naturalista no s'està de consignar el caràcter lluner i atrabiliari del capità qui, si bé era "un home dedicat al seu deure, generós en extrem, coratjós, decidit, d'una energia indomable, i un defensor fervorós dels qui estaven sota el seu comandament", també era un personatge sotmés a un mal geni corcat i depressiu. Cap al final de la seua vida, Fitz-Roy va retraure a Darwin la publicació de L'origen de les espècies; havent-se tornat molt religiós, el mariner degué sentir aversió per les conseqüències, en l'ordre teològic, que tenien les investigacions del naturalista.

Precisament la qüestió religiosa és la que més polseguera ha aixecat en relació a aquest llibre. Martí Domínguez ho repassa amb detalla al seu pròleg. És sabut que la família de Darwin va censurar-ne alguns passatges per a emmascarar el decidit agnosticisme de l'autor. De fet, les referències que s'hi inclouen són molt taxatives. "Aquesta incredulitat -ens confessa un Darwin ja en la vellesa- va créixer en mi a un ritme molt lent, però al final era completa". Vist amb ulls actuals, la cosa no deixa de semblar un episodi grotescament inversemblant.

Des del punt de vista de la formació del científic, dues coses destaquen en aquestes confessions. Per un costat, la referència de Darwin a la pobresa de la seua formació: "Per a mi l'escola, com a sistema educatiu -escriu-, va ser simplement nu·la". En segon lloc, la lenta modificació dels seus gustos culturals: si de jove llegia amb plaer Shakespeare, Milton, Coleridge o Shelley, amb el temps els va avorrir i ja només li interessaven l'assaig, els llibres de viatges i les biografies. Una evolució, per cert, que corre paral·lela a la desaparició de les seues creences escatològiques, que encara mantenia quan va pujar al Beagle.

Com fent-se eco d'aquesta conclusió vital, Josep Pla deia que, a partir dels quaranta anys, no s'haurien de llegir novel·les. Potser llegir llibres com aquest, per contra, estiga perfectament indicat per a tota mena d'edats. N'aprendrem que hi ha vides completament aprofitades -i tantes de miserablement balafiades. Imitem les primeres, doncs. Continua sent un sistema d'una eficàcia perfectament contrastada.