A l'altre costat de l'espill

El col·leccionista de fades
Autor: Josep Ballester
Bromera, 2009
203 pàgines

Llegit El col·leccionista de fades, de Josep Ballester. Interessant lectura. És un elogi meticulós, dens i entusiasta de la pederàstia. L'excusa, les extravagàncies taxidermistes de Lewis Carroll. Tinc un deute amb Carroll. En Un cristall habitat, vaig resoldre així la seua figura: "Diguen el que diguen els seus biògrafs, a mi el senyor reverend Charles Lutwidge Dodgson -conegut com Lewis Carroll-, el més notable fotògraf infantil del XIX, sempre m'ha semblat algú que el que realment hauria volgut és endur-se la petita Alícia a la foscoreta de l'altre costat de l'espill per fer-hi algunes delicioses marranades".
Ara Ballester ha vingut a trencar una llança per aquest bon home. El tracta amb cautela i delicadesa. El retrata com un "nimfòman" pueril, angoixat per una pesant rerebotiga religiosa. Inserit dins el seu cervell, el narrador braceja amb una sensualitat d'arrel poètica. La relació epistolar amb Freud, però, coixeja un poc. Sembla que Ballester s'ha limitat a copiar llargues tirallongues de les Obres Completes del vienés. Bé està. El col·leccionista de fades, no obstant això, és una obra prou redona i l'editorial Bromera ho ha vist així. Per això ha inclòs el llibre com a novetat en el seu nou portal compartit de llibres digitals.
Ai, Carroll! Diaca quequejant, fadrinot estrafolari, nimfòman solitari. En les teues fotografies eres tu "sense cap màscara". Però elles no ho sabien. Elles, les nimfes.