A favor de l'alfabet

AZ
Autora: Núria Cadenes
Editorial 3i4, 2009
188 pàgines

Una agradable sorpresa. Mentiria si negara que, en primer lloc, em va colpir la coberta. Una bona coberta pot fer meravelles ara que el lector passavolant passa volant al davant de tantes prestatgeries atapeïdes, anònimes, impersonals. Una bona coberta ajuda en el primer moment, doncs, però després el llibre t'ha de conquistar, i això només ho pot fer des de la literalitat estricta. AZ són vint-i-sis relats ordenats alfabèticament, de la A a la Z. N'hi ha de llargs i de curts, però els llargs no cansen i els curts saben a poc. L'autora hi exhibeix un bon maneig de l'idioma i una ironia malèvola que, per aquells atzars sinàptics, m'ha recordat les lletres de les cançons de la mexicanoargentina Liliana Felipe.
Cadenes dota els seus personatges d'una provisionalitat pirandelliana, i els investeix de dignitats estrafolàries, però també d'una certa tendresa. S'hi revela un món interior ric, qui sap si covat als anys de presó (recorde, sí, fa mols anys, haver llegit aquelles Cartes de la presó, tan violentament angoixants). La influència estellesiana es resol en la familiaritat irònica amb la mort, i m'atrevisc a dir que això és una de les bases importants del llibre.
Un conte és una trama, però també és un llenguatge -i viceversa. En tots dos camps l'autora se'n surt d'allò més bé. Els seus relats semblen un bon contraverí davant un món que té consistència de reality show (o de "reàliti", com diu ella). Surrealista? No, només realista d'una altra manera. Contrarealista, potser.
Caldria parar atenció a la Núria Cadenes narradora. És la meua pensada, si més no.